El Tribunal Administratiu de Montpeller ha rebutjat elevat al Consell Constitucional la petició d’Elna per tal que es pronunciï sobre l’ús del català als plens municipals. L’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, diu que van presentar davant d’aquest tribunal una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Constitucional francès dirimís sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seva denúncia i segons la qual “es consagra” l’ús de la llengua francesa en l’àmbit jurídic. “No ha ni arribat al Constitucional i el mateix tribunal que jutjarà la denúncia ens ha dit que no es podia presentar i ara ens queda esperar que ens convoqui i decideixi si tenim raó nosaltres o el prefecte”, afirma Garcia.
Elna es va convertir el mes d’abril passat en el primer municipi nord-català a permetre debatre als plens en català. Amb aquesta gran passa pel que fa a la garantia dels drets lingüístics, es pretenia autoritzar els regidors a expressar-se en llengua catalana, per a després igualment traduir-ho al francès. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català.
Tanmateix, aquesta decisió va topar amb l’oposició del prefecte dels Pirineus Orientals, que va demanar a l’alcalde que fes marxa enrere per considerar-ho “il·legal”, argumentant que “França és una República indivisible” i que “la llengua de la República és el francès”. Garcia va qualificar “d’esquizofrènica” la posició del prefecte i va anunciar que portaria el cas al Consell Constitucional perquè es pronunciés.
Garcia manté el pols
El Tribunal Administratiu ha rebutjat la petició del consistori. “El mateix jutge que ens jutjarà per això ens ha dit que no val la pena que la pregunta arribi al Constitucional”, exposa l’alcalde. En concret, la resolució conclou que no és necessari elevar-ho al Constitucional perquè la Constitució francesa ja imposa l’ús del francès “a les persones jurídiques de dret públic i a les persones en dret privat en l’exercici del servei públic” i considera que les disposicions de la normativa del 1539 “en si mateixes, no poden vulnerar la llibertat d’expressió i el principi que estableix que les llengües regionals són part del patrimoni de França”.
Tanmateix, Garcia es mostra esperançat amb la possibilitat de “guanyar”. “A diferència de Còrsega, a qui han rebutjat la petició de parlar en català a l’Assemblea, el nostre reglament fixa que la traducció al francès és obligatòria i creiem que això ens ajudarà”, afirma.
Mentre la justícia no es pronunciï, als plens es continuen fent intervencions en català. “Fins que el jutge no ens digui que és il·legal es farà. Però encara que ens digui que no, una cosa és el reglament i l’altre prohibir a una persona en un país europeu i democràtic que pugui parlar en català”, diu Garcia. “Em podran dir que no puc aplicar el reglament, però que no que puc parlar-ho”, afegeix.
“Si ho tomben, anirem a Europa”
En cas que el Tribunal Administratiu acabi donant la raó al prefecte i tombi el reglament que permet el català als plens, Garcia avisa que acudirà a la justícia europea per lluitar contra la “vulneració del dret de parlar la llengua dels nostres avis”. “Jo ho faré i suposo que els altres alcaldes també ho faran individualment”, assegura. Entre els ajuntaments afectats, hi ha Portvendres, els Banys o Pesillà de la Ribera.
