L’ombra de la justícia europea ha planat a la Sala Penal del Tribunal Suprem. Les defenses dels joves d’Altsasu ja tenien clar que el cas acabaria a Estrasburg. Tenien clar, a més, que tornaria a estirar les orelles a la Justícia espanyola i més tenint en compte també el posicionament d’Amnistia Internacional que va considerar que “mai s’hauria d’haver tractat els fets com un cas de terrorisme”.
Ara, el TS ha rebaixat les condemnes imposades per l’Audiència Nacional els vuit joves d’Altsasu implicats en una baralla amb guàrdies civils i les seves parelles durant la matinada del 15 d’octubre de 2016. Les penes queden reduïdes a entre 9 anys i mig de presó la més alta i fins a l’any i mig de presó la més baixa.
La sentència de l’Audiència Nacional els havia condemnat a penes d’entre 13 i 2 anys de presó per delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, encara que no se’ls va condemnar per delictes de terrorisme que sí apareixien en els escrits d’acusació de la Fiscalia tant en primera instància com en apel·lació.
La reducció de penes es deu a la no aplicació de l’agreujant de discriminació, ni la d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a 2 acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves.
D’altra banda, considera el Suprem que ha existit prova vàlida de les agressions i lesions físiques i psicològiques causades a les víctimes per condemnar per delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. La resolució no ha estat unànime i dos magistrats signen un vot particular favorable a haver mantingut l’agreujant de discriminació.
