El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que la norma que limita les autoritzacions a vehicles de transport amb conductor (VTC) a una cada 30 taxis a l’àrea metropolitana de Barcelona és contrària al dret europeu. En una sentència publicada aquest dijous, el TJUE argumenta que tant la limitació de llicències a les VTC com l’exigència d’una autorització específica suposen una “restricció a l’exercici de la llibertat d’establiment”. Ara bé, el tribunal obre la porta a poder exigir una autorització addicional “si és necessari per a la bona gestió del transport” i sempre que sigui amb “criteris objectius” i “sense arbitrarietats”.
En la sentència, el TJUE apunta que l’exigència d’una autorització prèvia “pot considerar-se necessària per assolir els objectius de bona gestió del trànsit i de l’espai públic, així com la protecció del medi ambient”. Ara bé, el tribunal remarca que aquesta autorització específica ha de “basar-se en criteris objectius, no discriminatoris i coneguts prèviament” i ha “d’excloure qualsevol arbitrarietat i no solapar-se amb els controls ja efectuats en el marc del procediment d’autorització nacional”. Així, el tribunal remarca que l’autorització específica ha de “respondre a les necessitats particulars” de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Malgrat que el TJUE considera que els objectius de bona gestió del transport, del trànsit, l’espai públic i el medi ambient poden justificar una norma per “raons imperioses d’interès públic”, el tribunal rebutja que protegir el taxi entri dins d’aquest interès general. Segons Luxemburg, garantir la viabilitat econòmica del taxi és “un motiu de caràcter purament econòmic” que no es pot encabir en aquest objectiu l’interès general.
Pel que fa a la limitació de les llicències a les VTC a una cada 30 taxis, el TJUE considera que la norma no és “idònia per assolir els objectius de bona gestió” del transport, el trànsit, l’espai públic i el medi ambient. De fet, el tribunal apunta que les VTC afavoreixen precisament assolir aquests objectius, principalment perquè redueixen l’ús del vehicle privat, i remarca que es podien haver adoptat “mesures menys restrictives per limitar l’impacte” de les VTC en el transport, el trànsit, l’espai públic i el medi ambient a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per exemple, amb limitacions als serveis durant determinades franges horàries i restriccions a la circulació en determinats espais.
El cas per la norma de l’AMB que limita les VTC va arribar a la justícia després que l’empresa Prestige and Limousine, titular d’autoritzacions de serveis de VTC a l’AMB, impugnés davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el reglament de les VTC al conjunt de l’AMB i demanés la seva anul·lació. Les empreses de VTC al·legaven que les limitacions i restriccions que imposa el reglament pretenen obstaculitzar l’activitat i protegir els interessos del sector del taxi.
Davant els dubtes a l’hora d’analitzar el cas, el TSJC va elevar-lo amb una pregunta prejudicial al TJUE en la qual qüestionava si la norma que limita les autoritzacions a les VTC s’ajusta a la normativa europea de competència i sobre l’exigència de doble autorització per sonar servei.
