El Tribunal General de la Unió Europea ha rebut la petició de cautelars de l’exeurodiputat de Junts Toni Comín per ocupar el seu escó a l’Eurocambra aquesta legislatura, ja que va ser escollit com a tal en les eleccions europees del juny. Així ho ha confirmat el mateix tribunal aquest dimarts, després que divendres es formalitzés el recurs de fons contra la negativa del Parlament Europeu a reconèixer el seu escó per la legislatura 2024-2029. Comín va demanar al juliol unes cautelars al Tribunal de Justícia de la UE, però l’alt tribunal amb seu a Luxemburg les va rebutjar recordant al de Junts que primer les havia de presentar al TGUE.
En la seva decisió del 19 d’agost, el TJUE va desestimar les cautelars que demanava Comín perquè s’havien presentat per un cas anterior sense “vincle directe”. Tant Comín com el també exeurodiputat Carles Puigdemont tenen un cas pendent al TJUE per la negativa de l’Eurocambra a admetre’ls com a eurodiputats a l’inici de la legislatura 2019-2024.
El TJUE va dir en la interlocutòria de desestimació que no estava negant la “tutela judicial” a Comín perquè l’exdiputat tenia l’opció de presentar el recurs pertinent en primera instància al TGUE “acompanyat d’una sol·licitud de mesures cautelars”. És el pas que ara ha fet Comín.
La saga pels escons independentistes
El TJUE s’ha de pronunciar el pròxim 26 de setembre sobre la controvèrsia de la legislatura passada i que s’ha repetit en aquest mandat. La qüestió clau sobre la taula és si el Parlament Europeu ha de tenir en compte la llista definitiva de la JEC que envia Espanya amb els eurodiputats que han jurat la Constitució o la primera llista de candidats electes que es publica al BOE.
Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, de manera que en la llista definitiva no apareixien ni Puigdemont ni Comín. Tampoc hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.
D’aquesta manera, el llavors president del Parlament Europeu Antonio Tajani no els va reconèixer com a eurodiputats a l’espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Puigdemont i Comín van prendre l’escó finalment el desembre del 2019, quan l’aleshores president de l’Eurocambra, David Sassoli els va admetre arran de la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
Amb tot, Puigdemont i Comín van demandar l’Eurocambra per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi. En una sentència en primera instància, el Tribunal General va desestimar la demanda avalant a Tajani. A més, els serveis jurídics de l’Eurocambra van afirmar davant d’aquesta instància que Sassoli els va reconèixer “probablement de forma il·legal” perquè el Parlament “mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya”.
Decisió al setembre
Tanmateix, els eurodiputats de Junts van recórrer en última instància al TJUE, que dictarà sentència el 26 de setembre. A l’espera de la seva decisió, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, encarregat de donar la seva opinió consultiva ja va esmenar el TGUE i els serveis jurídics actuals de l’Eurocambra. A l’abril va avisar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la Constitució “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal.
L’opinió de l’advocat general no és vinculant i, per tant, el TJUE encara pot variar la seva interpretació i el sentit de la decisió final sobre la negativa del Parlament Europeu a reconèixer inicialment Puigdemont i Comín com a eurodiputats.
En aquesta legislatura, l’Eurocambra ha tornat a seguir el criteri d’Espanya, que no va incloure Comín a la llista definitiva d’eurodiputats, i per ara ha negat l’escó al de Junts, que va quedar segon en les eleccions europees a Catalunya.
