El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat rebutjar la suspensió cautelar de les ordres vigents de recerca, detenció i ingrés a presó vigents a l’Estat conta l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de l’exconseller Toni Comín malgrat la seva immunitat com a eurodiputats. Els magistrats sostenen que aixecar les ordres acordades pel Tribunal Suprem suposaria “pertorbar la funció jurisdiccional” i una “ingerència” sobre “les decisions adoptades per la jurisdicció ordinària”.
Les defenses de Puigdemont i Comín havien recorregut al Tribunal Constitucional contra la interlocutòria del Tribunal Suprem del 5 de novembre del 2019 que mantenia vives les ordres de detenció i empresonament contra tots dos malgrat la seva elecció com a eurodiputats.
A la seva sentència el TC justifica la decisió per la “necessitat de preservar l’interès general, la garantia de l’efectivitat de les decisions dels poders públics i l’assegurament de l’execució de les resolucions dictades pels jutges i tribunals”.
“La regla general és que no procedeix la suspensió dels efectes dels actes o resolucions judicials impugnats” perquè això implica “la pertorbació de la funció jurisdiccional i suposa una ingerència de la jurisdicció constitucional en les decisions adoptades per la jurisdicció ordinària”.
En aquest marc, els magistrats conclouen que “en el cas present han de denegar les mesures cautelars sol·licitades” per les defenses, perquè les ordres de detenció han estat emeses “després de processar per delictes greus els demandats” que “han estat declarats processalment rebels”.
“La seva actitud decididament obstativa a sotmetre’s a la jurisdicció penal espanyola és notòria i continuada”, diuen els magistrats, i “les ordres de detenció es troben dirigides a garantir la continuació de la causa penal”. A més, sostenen, “la garantia del dret de defensa del processat no és possible en un judici en rebel·lia per delicte greu”.
Els magistrats també argumenten que suspendre les ordres de detenció “equivaldria a una resolució anticipada del fons del recurs d’empara”.
“Si el Tribunal Constitucional aixeca les ordres estaria negant, de fet, la seva necessitat i legitimitat, així com la concurrència dels pressupòsits jurídics que han dut la jurisdicció ordinària a la seva adopció i manteniment malgrat haver-los reconegut la immunitat que els correspon com a parlamentaris europeus”.
