El Partit Popular ha sol·licitat al comitè de Peticions del Parlament Europeu l’organització d’una missió per investigar la llei d’amnistia a l’Estat. La proposta l’ha fet l’eurodiputada dels populars, Rosa Estarás, durant el debat que s’ha celebrat aquest dimarts a Brussel·les per analitzar vuit peticions sobre l’estat de dret a Espanya. Malgrat la demanda, la sol·licitud quedaria a hores d’ara paralitzada, ja que no es poden organitzar missions almenys fins després de les eleccions europees que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny. Qualsevol excepció hauria de ser aprovada per la Conferència de Presidents de Comissió i la Conferència de presidents de l’Eurocambra, un escenari que, segons fonts parlamentàries, és molt poc probable.
Segons informen les mateixes fonts parlamentàries, a més, la petició traslladada aquest dimarts es debatrà en les conferències de presidents que tindran lloc a Estrasburg el pròxim mes de febrer, per tant, l’organització d’una possible missió trigarà dies a saber-se.
Més enllà de la hipotètica expedició, l’eurodiputada de PP i presidenta del comitè de Peticions Dolors Montserrat, ha decidit mantenir obertes les peticions que denuncien la llei d’amnistia, així com enviar-les al grup de treball corresponent dins el comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns (LIBE) perquè emetin una opinió sobre l’estat de dret a Espanya.
En paral·lel, Montserrat ha demanat a les autoritats nacionals espanyoles que informin l’Eurocambra sobre el procés legislatiu de la llei d’amnistia i ha exigit a la Comissió Europea que mantingui “actualitzats” els eurodiputats sobre el seu procés d’avaluació de l’estat de dret al país.
Finalment, el també eurodiputat del PP, José Manuel García-Margallo, ha demanat que l’anàlisi de la llei d’amnistia es traslladi a la comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, tot defensant que el text també afecta a delictes de corrupció i malversació. En aquest cas, la petició ha estat aprovada amb els vots favorables dels populars europeus, els liberals de Renew -grup on es troba Ciutadans- i el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -on hi ha Vox-.
Retrets de la dreta als socialistes
Prèvia a les decisions del comitè, les formacions polítiques han celebrat un debat sobre la llei d’amnistia marcat per les crítiques de la dreta a la formació socialista. La popular Estarás ha assegurat que amb la tramitació d’aquesta llei “està en joc el futur de la Unió Europea”. Al mateix temps, l’eurodiputada ha apuntat que l’expresident Carles Puigdemont “vol humiliar l’estat espanyol tot el que pugui” i ha criticat que la nova llei despenalitzarà els delictes “que el senyor Puigdemont vulgui”.
En línies similars s’ha expressat l’eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, qui ha manifestat que el president Pedro Sánchez ha lliurat “la impunitat a canvi de set vots” i ha defensat que l’amnistia “no pretén pacificar Catalunya”. “Aquells que van atacar la pau seran els mateixos amnistiats”, ha denunciat.
Per la seva banda, l’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, ha assegurat que l’amnistia “vulnera el principi d’igualtat dels espanyols davant la llei” i és “totalment contrària a la constitució”.
Rèplica del PSOE i ERC
Per part del PSOE, l’eurodiputada Cristina Maestre ha denunciat la “instrumentalització” del comitè de peticions per part de la dreta -ha parlat de “sainet”- i considera “insòlit” que l’Eurocambra estigui debatent una proposició de llei que encara no ha estat tramitada per un parlament nacional. “Només es vol usurpar la feina de les institucions espanyoles”, ha assenyalat.
Al mateix temps, ha subratllat que la llei d’amnistia “és una iniciativa que busca la reconciliació a Espanya, cosa que no es va fer quan hi havia el PP al govern”.
Pel que fa a ERC, l’eurodiputada Diana Riba també ha lamentat l’ús que ha fet la dreta del comitè, tot indicant que l’escenari d’aquest dimarts “sembla més el Congrés dels Diputats que no pas el Parlament Europeu”. Riba ha defensat l’ús d’amnisties per normalitzar processos polítics a Europa -se n’han impulsat més de 50 des de la Segona Guerra Mundial- i ha recordat que les preocupacions de la UE amb Espanya venen d’àmbits com la paralització de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o l’espionatge a través d’eines com Pegasus.
Moderació per part de la Comissió Europea
En el debat també hi ha intervingut la Comissió Europea a través del director sobre estat de dret, drets fonamentals i democràcia, Julien Mousnier, qui s’ha limitat a repetir el posicionament de l’executiu durant els últims mesos.
“La Comissió Europea està analitzant l’esborrany de la llei i analitza els desenvolupaments en l’àmbit nacional i es manté en contacte amb les autoritats corresponents. La Comissió finalitzarà els treballs un cop adoptada la lleu i està compromesa a prendre les decisions corresponents perquè es respecti l’estat de dret”, ha resumit.
