El Lobby Europeu de Dones ha pressionat França i Alemanya perquè deixin de ser “hipòcrites” amb el veto a incloure la violació en la directiva europea sobre la violència de gènere. En plenes negociacions de la norma comunitària, aquests estats s’oposen a incloure la violació al·legant manca de base legal. Tanmateix, l’experta del Lobby Europeu de Dones Irene Rosales contradiu aquesta versió i reivindica que la base legal existeix i el que hi ha és “manca de voluntat política”.
“Hi ha una gran necessitat d’actuació i ha de ser actuació europea perquè hi ha base legal i perquè és un crim prou seriós i de naturalesa transfronterera. Esperem que hi hagi aquest canvi de mentalitat”, apunta Rosales, que remarca que l’organització va fer una anàlisi jurídica amb 130 expertes per esclarir si hi ha base legal i que es va concloure que sí. De fet, aquesta opinió també és compartida pels serveis jurídics del Parlament Europeu i la Comissió Europea, que va fer la proposta de la norma -presentada el 8 de març del 2022- amb la violació inclosa.
La proposta de directiva plantejada per Brussel·les buscava que el sexe no consentit fos considerat violació a tota la UE i homogeneïtzar així la definició de violació basada en el consentiment i no en el fet de si hi ha hagut violència o no, tal com actualment recull la legislació d’alguns països comunitaris.
La directiva continua paralitzada
Ara, la directiva sobre la violència de gènere es troba en punt mort. El Consell de la UE i el Parlament Europeu, els dos colegisladors, estan negociant a contrarellotge la que ha de ser la norma final, però les posicions segueixen sense apropar-se. De fet, les reunions entre els equips negociadors han conclòs sense grans avenços i només constatant la llunyania entre les dues institucions.
Perquè la directiva pugui tirar endavant és necessari el suport d’una majoria qualificada del 55% dels estats membre que representin almenys el 65% de la població de la UE, per la qual cosa és essencial el suport d’Alemanya i França, o almenys d’un d’ells.
Directiva “incompleta” sense la violació
Per l’experta del Lobby Europeu de Dones, és “fonamental” que la directiva tiri endavant amb la violació inclosa per tenir per primer cop un “enfocament específic” europeu sobre la violència de gènere. “Sense la violació queda coixa, queda bastant incompleta”, assenyala Rosales, que remarca que la violació no pot quedar exclosa en ser “una de les pitjors formes de violència contra les dones que s’utilitza sistemàticament”.
“Quina és la por que tenen aquests països?”, diu en referència a Alemanya i França, que ja estan obligats a implementar el Conveni d’Istanbul, que ja planteja un model afirmatiu basat en el consentiment. Amb la directiva, explica, s’aniria més enllà i, per exemple, la Comissió Europea tindria capacitat d’iniciar processos d’infracció si no es compleix. “Sembla que tenen por a retre comptes”, indica.
“És molt seriós. És una oportunitat històrica perquè les dones se sentin segures a tota la UE sense importar el país en què es trobin”, diu l’eurodiputada del Partit Popular Europeu Frances Fitzgerald, una de les ponents de la directiva. Per la irlandesa, és “molt important” que la directiva inclogui la violació basada en el consentiment, fins ara una línia vermella per al Parlament Europeu en les negociacions amb el Consell. Ara bé, Fitzgerald remarca que la norma també donarà més protecció en casos de violència domèstica, ciberviolència o mutilació genital femenina, entre d’altres.
Per l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, membre del comitè d’Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, “el Consell no està acceptant uns mínims que són bàsics”. “El risc per a les dones és enorme. El risc és no tenir res com passa ara a nivell europeu”, afirma Riba, que assenyala que en alguns països de la UE les dones no estan tan protegides com en d’altres.
A més, l’eurodiputada d’ERC defensa que la presidència espanyola del Consell de la UE no ha fet prou per tirar endavant la directiva. “No hi ha hagut un mandat clar per tancar-la”, indica. Aquesta opinió també la comparteix Fitzgerald. “Desafortunadament, no han aconseguit canviar suficients posicionaments dels estats”, afegeix.
El futur de la directiva
Amb el bloqueig en les negociacions, el futur de la directiva està completament en l’aire. Segons indiquen fonts de la negociació, 12 estats membre estan a favor d’incloure-hi la violació basada en el consentiment, mentre 10 països s’hi oposen i cinc encara estan indecisos. Entre els que s’han posicionat clarament a favor d’incloure-hi la violació hi ha Bèlgica, Espanya, Grècia, Itàlia, Luxemburg i Irlanda.
Les mateixes fonts indiquen que en les darreres setmanes han estat set els estats que han canviat el seu posicionament i han passat a donar suport a la inclusió de la violació en la directiva.
Ara, la presidència belga, que comença l’1 de gener, té escasses tres setmanes per poder tancar un acord perquè la directiva es pugui aprovar aquesta legislatura. La negociació passa a ser ja a contrarellotge i, si ambdues parts continuen enrocades en les seves posiciones, fonts de la negociació admeten que és possible que quedi paralitzada i no es pugui arribar a aprovar en aquesta legislatura.
“No puc dir que sigui enormement optimista en aquest moment”, diu la ponent del Partit Popular Europeu, que considera una “vergonya” i “molt decebedor” el posicionament del Consell.
Malgrat que fins ara l’equip negociador del Parlament Europeu ha mantingut la inclusió de la violació en la directiva com a línia vermella, fonts de la negociació no descarten que aquesta pugui finalment caure de la norma per intentar desbloquejar la directiva, especialment tenint en compte que en la pròxima legislatura serà més difícil tirar endavant iniciatives relacionades amb la violència de gènere. Després de les eleccions europees, les enquestes apunten a un Parlament Europeu amb més presència de l’extrema dreta i al Consell les pròximes dues presidències, després de la belga, seran l’hongaresa i la polonesa.
En aquest context, les mateixes fonts remarquen que seria millor tenir una directiva que, malgrat pugui deixar fora la violació, protegeixi més les dones en altres qüestions, com la ciberviolència o la mutilació genital femenina, abans que no tenir-ne cap.
“Fa por que el text final no arribi als estàndards del Conveni d’Istanbul”, lamenta l’experta del Loby Europeu de Dones.
