El govern espanyol intensifica els esforços perquè el català, el gallec i el basc es puguin parlar al Parlament Europeu, mentre que les converses sobre l’oficialitat de les tres llengües a la Unió Europea s’allarguen a la taula dels estats membre des de fa més d’un any. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, es reuneix aquest dimecres a Brussel·les amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per abordar “la votació” sobre l’ús del català a la cambra. Segons fonts parlamentàries, el grup de treball encarregat d’aquesta carpeta encara està esperant l’informe dels serveis tècnics de l’Eurocambra, però Albares ha volgut mantenir igualment aquesta trobada per tractar personalment la qüestió.
A diferència del Parlament Europeu, al consell de la UE, on seuen els estats, no hi ha novetats des de fa mesos sobre l’oficialitat. L’ús del català al plenari no significa que la llengua sigui oficial a la UE, un compromís de l’acord entre Junts i el PSOE de l’agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. No apareix als acords d’investidura, però és una reclamació habitual del partit de Carles Puigdemont al govern de Pedro Sánchez.
L’oficialitat s’ha de decidir al consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió no s’ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals (CAG). Segons fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, la representació espanyola encara no s’ha dirigit a la delegació polonesa -Polònia ocuparà la presidència rotatòria del Consell durant la primera meitat del 2025- per abordar aquesta qüestió en particular. Les mateixes fonts s’han limitat a indicar que l’oficialitat de les tres llengües a la Unió Europea es tornarà a portar a la taula “quan es cregui oportú” i que el compromís del govern espanyol en aquest assumpte continua sent total.
Reunió Metsola – Albares a l’Eurocambra
En paral·lel a les negociacions entre estats, Albares va reactivar la batalla pel català a l’Eurocambra enviant el setembre passat una nova carta a la presidenta de l’Eurocambra en què sol·licitava que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de la cambra, alhora que li demanava poder “abordar personalment” amb ella la petició.
La trobada entre ambdues parts estava prevista per principis del mes de novembre, però la crisi per la dana al País Valencià va fer ajornar la reunió. Ara, Albares torna Brussel·les amb l’objectiu de reclamar a Metsola la votació a la Mesa sobre l’ús de les tres llengües cooficials, segons fonts de l’equip del ministre, així com per tractar l’inici del nou mandat europeu un cop s’ha posat en marxa la nova Comissió Europea i la nova presidència del Consell Europeu.
Pendents de l’informe tècnic
Arran de la petició d’Albares al setembre, Metsola va demanar a l’octubre un informe al grup de treball de Llengües dels Ciutadans -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- sobre la viabilitat de l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra. El grup va derivar la petició als serveis tècnics de la cambra, que estan analitzant les implicacions econòmiques i logístiques de l’ús de les tres llengües cooficials.
Fonts parlamentàries indiquen que, per ara, no s’ha presentat un informe final. Un cop el grup rebi l’anàlisi dels serveis tècnics, haurà de debatre l’informe i elaborar una proposta per portar a la Mesa de l’Eurocambra, on s’haurà d’acabar votant si s’autoritza o no l’ús del català, el basc i el gallec.
El grup de treball a qui Metsola ha encomanat la qüestió es va constituir el passat mes de setembre, expressament per aquesta legislatura del Parlament Europeu. Està format per cinc vicepresidents de l’Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.
Els cinc vicepresidents es reuniran el pròxim 10 de desembre, però, per ara, no està confirmat que en la trobada s’hagi de presentar i discutir l’informe encarregat per Metsola, segons indiquen fonts parlamentàries.
Votació a la Mesa
En l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, la falta d’una majoria a la taula de vicepresidents del Parlament Europeu. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels 14 seients de la Mesa i només els Verds i l’Esquerra -amb un representant cada un- s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola d’autoritzar l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat. Els populars i els liberals -fortament influïts per Ciutadans en aquesta qüestió- s’hi oposaven, tot i que la qüestió no es va arribar a votar mai.
Ara, amb la nova legislatura, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa. Una d’aquestes és la de l’eurodiputat del PSC, Javi López. Amb el control d’una vicepresidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, la possibilitat que tiri endavant els socialistes es mostren més optimistes. Cal, però, que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, faci el pas d’incloure la qüestió en l’ordre del dia de la Mesa perquè aquesta es pugui votar.
Des del govern català asseguren que Metsola va demostrar una “actitud constructiva” sobre l’ús del català en la seva trobada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, fa dues setmanes. També tenen bones “sensacions” després d’algunes trobades per la qüestió, com la reunió amb el vicepresident de l’Esquerra, el francès Younous Omarjee. Amb tot, es mostren “prudents” i no pronostiquen quan es podria desencallar. En diverses declaracions, Duch ja va avisar que la decisió a l’Eurocambra trigui mesos.
Al seu torn, fonts del PP afirmen que, ara com ara, la seva posició és votar en contra de la proposta en cas que aquesta arribi a la Mesa i emmarquen la petició en l’acord entre els socialistes espanyols i els de Carles Puigdemont per fer president a Pedro Sánchez.
Alhora, avisen que el debat sobre la qüestió s’ha “amplificat” perquè desperta “sensibilitats” entre altres llengües minoritàries de la UE i recorden que el català, el basc i el gallec són llengües cooficials, però no oficials a l’Estat.
Les converses per oficialitat a la UE s’allarguen
Tampoc ho són, per ara, a la UE. L’ús del català al plenari no significa l’oficialitat de la llengua a la UE. Precisament, aconseguir que el català sigui una llengua oficial més a la UE era un dels compromisos de l’acord entre Junts i el PSOE de l’agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol.
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Si bé des de l’estat espanyol han defensat en reiterades ocasions que tant l’oficialitat del català a la Unió Europea com l’ús de la llengua al Parlament Europeu són dos processos igualment prioritaris, no han transcendit moviments per a l’aprovació en l’àmbit dels estats. Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres, però alguns dels estats membres mantenen els seus dubtes.
Suècia, per exemple, veu massa cares les estimacions sobre els costos derivats de la mesura–per ara només es disposa d’un càlcul preliminar basat en el cas del gaèlic l’any 2015 i que eleva el cost per les tres llengües fins als 132 milions d’euros-, Finlàndia defensa la reivindicació, però reconeix que calen “clarificacions”.
En aquest sentit, diversos estats consideren necessària l’elaboració d’un informe per part dels serveis jurídics del Consell de la UE per esvair tots els dubtes i continuar endavant amb la proposta. Sobre aquesta qüestió, les últimes informacions procedents de fonts diplomàtiques consultades per l’ACN apunten que Espanya encara no ha sol·licitat aquest document, mantenint d’aquesta manera els procediments en ‘standby’.
Bona prova d’això és que durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, que va començar el juliol passat, no s’ha posat sobre la taula la qüestió del català. De fet, en l’últim Consell d’Afers Generals de la presidència hongaresa que se celebrarà el pròxim 17 de desembre, tampoc es preveu que l’oficialitat del català torni a posar-se sobre la taula.
En la mateixa línia, les fonts consultades per l’ACN tampoc han indicat que la representació espanyola s’hagi dirigit a la delegació polonesa -Polònia ocuparà la presidència rotatòria del Consell durant la primera meitat del 2025- per abordar aquesta qüestió en particular. Les mateixes fonts s’han limitat a indicar que l’oficialitat de les tres llengües a la Unió Europea es tornarà a portar a la taula “quan es cregui oportú” i que el compromís del govern espanyol en aquest assumpte continua sent total.
Des del departament d’UE i Exteriors neguen que les converses al Consell de la UE estiguin encallades, però reconeixen que la negociació entre els estats requereix “més temps”. Fonts de l’executiu català asseguren que Albares està “picant moltes portes” per l’oficialitat.
A més, remarquen que el conseller d’UE i Acció Exterior, Jaume Duch, està posant també la qüestió sobre la taula en trobades amb representants dels 27 estats membres. Per exemple, destaquen que es va traslladar als cònsols de Suècia i Finlàndia, dos països reticents.
Acord entre Junts i PSOE
El reconeixement del català com a llengua oficial de la UE és un dels compromisos de l’acord tancat entre el PSOE i Junts l’agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. Els de Carles Puigdemont van reclamar a l’executiu de Sánchez “fets comprovables” per votar a favor d’Armengol i, així, van aconseguir que el ministre Albares sol·licités per carta al Consell de la UE l’inici dels procediments per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec, i que durant la presidència de torn espanyola del Consell de la UE s’inclogués a l’agenda de les reunions entre els ministres dels 27 la petició.
En el moment de signar l’acord, l’agost del 2023, Junts va defensar que la consideració jurídica del català com a llengua oficial a la UE és “determinant” perquè aquesta tingui “tots els mecanismes i l’empara jurídica necessària”. El pacte també incloïa l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra baixa espanyola.
Tot i això, mesos després, en el pacte d’investidura de Pedro Sánchez, conegut com ‘l’acord de Brussel·les’ i que es va segellar el novembre del 2023, no es va recollir cap menció a l’oficialitat del català a la UE. Precisament, el pròxim dilluns 9 de desembre el president de Junts, Carles Puigdemont, té previst oferir una roda de premsa des de Brussel·les per fer balanç de l’acord d’investidura. Es tracta d’una convocatòria arriba enmig de les negociacions per aprovar els pressupostos del govern espanyol.
