El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha tancat la investigació sobre el ‘Catalangate’ després de “verificar” —segons els termes del comunicat que ha fet públic— que “l’actuació del Centre Nacional d’Intel·ligència s’ha realitzat amb conformitat a la Constitució i la llei en els casos examinats”. Novament, les institucions espanyoles s’emparen en el constitucionalisme més arcaic per justificar la repressió a l’independentisme.
En un informe de 8 pàgines dirigit a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, apunta que els documents classificats als quals ha tingut accés, els 18 que la seva predecessora, Paz Esteban, va portar a la comissió de secrets oficials, “el CNI ha actuat respecte a les diferents disposicions legals relatives al control judicial previ a les intervencions de comunicacions”.
En aquest sentit, afirma que “les interlocutòries estaven extensament motivades”, que el magistrat del Tribunal Supremo que les va autoritzar, Pablo Lucas, disposava d’un “elevat grau de detall en la informació” i que tot es va fer d’acord amb el “protocol que articula la relació del CNI amb el magistrat del TS que decideix”.
A més, Gabilondo conclou que “existeix normativa interna al CNI que requereix uns procediments o mitjans especials per a l’obtenció de la informació i que contempla els supòsits de necessitat d’autorització judicial”, i que també existeix una normativa interna per analitzar i avaluar el funcionament del procediment que condueix a les autoritzacions judicials.
En tot cas, Gabilondo fa algunes consideracions sobre aquest sistema d’escoltes. Assenyala que després de 20 anys de la llei que regula el CNI, i tenint en compte l’evolució de les tecnologies durant les últimes dècades i els canvis que estan per venir, caldria “meditar sobre la suficiència o insuficiència del control judicial existent”, perquè “no és el mateix la intercepció de les comunicacions el 2022 que el 2002, ni significarà el mateix d’aquí a pocs anys”.
