L’eurozona comptarà amb vint membres aquest 2023, després de vuit anys sense adhesions. A partir del pròxim 1 de gener, l’euro començarà a circular per Croàcia en substitució de la kuna, una moneda introduïda al país l’any 1994 després del període de transició posterior a la independència croata. L’estat balcànic adoptarà la moneda única en un escenari encara marcat per la guerra d’Ucraïna i els seus efectes, els quals amenacen el conjunt de l’eurozona amb una nova recessió tècnica. No obstant això, els experts consideren que, tot i la desacceleració, l’economia al conjunt de la zona euro es manté “resilient” i que la moneda única continua gaudint de bona salut.
Segons les últimes previsions econòmiques donades a conèixer per la Comissió Europea, l’eurozona entrarà en recessió tècnica –una situació que es produeix quan el PIB acumula dos trimestres consecutius a la baixa- a principis del 2023. Les estimacions de l’executiu comunitari apunten que el PIB durant el quart trimestre de 2022 s’enfonsarà un 0,5%, mentre que durant el primer trimestre de 2023 caurà un 0,1%.
Malgrat la davallada, des de Brussel·les defensen que el sotrac serà temporal i que l’economia de la zona euro continuarà sent robusta. Ni la devaluació de l’euro davant el dòlar ni les altes taxes d’inflació tampoc semblen preocupar en excés els experts, qui consideren que, des de l’esclat del conflicte bèl·lic, s’ha fet una bona feina per mantenir l’economia a ple rendiment. “Amb l’agressió russa van sorgir molts temors pel que fa a la garantia del subministrament; sembla que els dubtes s’han esvaït aquest hivern i l’economia es manté resilient”, defensa l’analista sènior del ‘think tank’ Bruegel, Zsolt Darvas.
En aquest sentit, l’acadèmic considera que l’entrada de Croàcia a l’eurozona no arriba ni molt menys en un mal moment i considera que el país “funcionarà bé” com a nou membre. “L’adhesió confirma que l’euro és un símbol de fortalesa, unió i solidaritat i una moneda en què es pot confiar”, va defensar també en el seu moment el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.
Les noves adhesions hauran d’esperar
Tot i que el compromís dels països de la Unió Europea és el d’adoptar l’euro —l’única excepció és Dinamarca, que va signar una clàusula d’exclusió voluntària per mantenir la corona danesa— els experts consideren que caldrà esperar uns quants anys per presenciar una nova adhesió a l’eurozona. A hores d’ara hi ha sis països en procés d’unir-s’hi. Es tracta de Bulgària, Hongria, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia.
Per poder adoptar la moneda única, cal complir quatre criteris. Un d’ells fa referència a l’estabilitat de les finances públiques, un altre a la poca fluctuació en els tipus de canvi, un altre amb els tipus d’interès a llarg termini i, el que a hores d’ara és el més important, un que té en compte la inflació.
Perquè un estat membre pugui adoptar la moneda única, cal que presenti una taxa d’inflació similar a la dels tres millors estats de l’eurozona. En plena crisi de preus i unes estimacions que no preveuen una estabilització fins a almenys el 2024, aquest criteri passa a convertir-se en una barrera. “Amb la inestabilitat de preus actual serà complicat; els països candidats tindran moltes dificultats” per incorporar-se a l’eurozona, opina Darvas.
L’euro davant el dòlar
L’euro compleix aquest 2023 el seu vint-i-unè aniversari sent la segona moneda més utilitzada als mercats internacionals. Amb una història relativament curta, l’euro ha aconseguit una posició sòlida en l’àmbit internacional, sent protagonista de més del 20% de les operacions globals. Malgrat tot, el dòlar encara es manté com la moneda hegemònica i no sembla que aquest escenari pugui canviar a curt termini.
“El dòlar continuarà sent la moneda global durant dècades; a diferència de l’euro, el dòlar té un sol govern al darrere”, comenta Darvas. “A més, gaudeix d’un avantatge històric i ha demostrat ser una moneda segura; l’euro és una moneda relativament nova i necessita temps per guanyar força”, conclou.
