La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha defensat al Parlament la necessitat de mantenir els jutges de pau a Catalunya. Davant de l’aprovació de la llei orgànica estatal d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia, que busca suprimir aquesta figura, Ciuró ha avançat que el Departament ha encarregat un informe als serveis jurídics centrals per “plantar cara” a la intromissió.
El Departament considera que suposa “un buidatge de competències” reconegudes a l’Estatut d’Autonomia i reivindica mantenir els jutges de pau. “Amb aquesta nova llei podríem obrir la porta que, per la via del buidatge de competències, ens acabessin laminant autogovern”, ha avisat.
Segons ha advertit Ciuró en resposta a una pregunta oral al Parlament, suprimir aquesta figura allunyarà la justícia de la ciutadania, l’encarirà i augmentarà la “conflictivitat” als jutjats. “Hi perdrem molt”, ha lamentat.
A Catalunya, els jutges de pau són presents a 898 dels 947 municipis. Per això, ha subratllat que és un model “molt propi” de Catalunya, que ha qualificat d'”essencial” per a la proximitat de la justícia al servei de la gent, ja que els jutges de pau són persones que coneixen el municipi i té una actuació basada sobretot en la mediació.
A més, ha lamentat que la nova llei no vindrà acompanyada de recursos per posar-ho en marxa i ha advertit dels costos que això pot suposar. I és que els jutjats de pau se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció i conformen l’estructura judicial més àmplia a Catalunya. Són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. En l’àmbit civil tracten els assumptes de quantia inferior a 90 euros.
Els jutges de pau són un model propi de Catalunya: escollits pels ajuntaments, coneixen la quotidianitat dels seus veïns i resolen conflictes amb la mediació evitant que arribin als jutjats.
Plantarem cara a la voluntat del Govern espanyol: suprimir-los pot envair competències. pic.twitter.com/tDF7hpAR0k
— Lourdes Ciuró 🎗 (@lciuro) May 11, 2022
