La Comissió Europea alerta que la “pressió indeguda” als jutges per part de polítics o alts càrrecs pugui afectar la percepció de la seva independència judicial a Espanya. Així ho destaca l’executiu comunitari en el seu informe anual sobre l’Estat de Dret publicat aquest dimecres, que veu com “un risc” algunes de les declaracions públiques per part de governs i dirigents polítics sobre el sistema judicial. Al mateix temps, Brussel·les considera que la llei d’amnistia es va sotmetre a un període de consultes “limitat” i cita Espanya com un dels estats membres on es fa un ús “excessiu” de “procediments accelerats” a l’hora d’impulsar certes legislacions, remetent-se a l’opinió de la Comissió de Venècia.
Si bé la Comissió Europea deixa clar que els tribunals “no són immunes a la crítica i a l’escrutini públic” també reivindica que “la confiança pública en el sistema judicial és fonamental per a la seva efectivitat, tenint en compte el seu rol especial que té en la societat”. “Els danys són particularment rellevants quan les crítiques provenen de membres del poder legislatiu i l’executiu, ja que tots els poders de l’estat han de vetllar per la confiança del públic en les institucions constitucionals, inclòs el poder judicial”, defensa l’executiu comunitari.
Segons destaca el mateix informe de l’Estat de Dret, el nivell d’independència judicial que es percep a l’Estat continua sent “baix” entre la població. En el document presentat aquest dimecres, Brussel·les apunta que tan sols un 37% de la societat espanyola considera que la independència dels jutges és “bona o molt bona”, un percentatge notablement inferior al de l’any 2020 (44%).
Posició sobre la llei d’amnistia
En el mateix document, la Comissió Europea també es refereix a la llei d’amnistia, la qual va generar “certes controvèrsies” i va ser sotmesa a l’opinió de la Comissió de Venècia el març passat. Sense entrar a valorar-la en detall, Brussel·les apunta que la llei es va impulsar a través d’un “procediment urgent, permetent només un període limitat de consultes”.
En aquest sentit, l’executiu es remet a la posició de la Comissió de Venècia -un òrgan vinculat al Consell d’Europa-, la qual va posar especial èmfasi en la importància de donar “temps i espai” a les consultes vinculades a la tramitació de la llei, així com als beneficis derivats d’impulsar una legislació a través d’una “majoria qualificada més gran”.
En qualsevol cas, la Comissió Europea també deixa clar que manté les converses amb les autoritats espanyoles per rebre “clarificacions” sobre la llei d’amnistia i que encara està analitzant el text, que va entrar en vigor aquest darrer mes de juny.
Sobre la llei d’amnistia, la comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová, ha apuntat que la Comissió no ha fixat termini per analitzar-la i ha descartat, per ara, que l’executiu s’estigui preparant per obrir un procediment d’infracció a l’Estat. “Només són especulacions; si veiem que la llei nacional contradiu la llei de la UE, la nostra obligació serà la d’enviar una carta, però això encara no ha passat”, ha manifestat.
En la mateixa línia, el comissari de Justícia, Didier Reynders, ha assenyalat que primer correspon al poder judicial de l’Estat interpretar la llei. “El poder judicial espanyol és la primera línia”, ha apuntat. “És possible que a Espanya sorgeixin dubtes i que es plategin preguntes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)”, ha afegit, tot indicant que, de moment, la Comissió es limitarà a mantenir les converses amb el govern espanyol per continuar avaluant la llei.
Renovació del Consell General del Poder Judicial
Un dels punts que acostumava a generar controvèrsies en l’informe de l’Estat de Dret era el bloqueig per renovar la cúpula del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), un afer que feia més de cinc anys que no s’abordava. Després que el PSOE i el PP tanquessin el mes passat un acord per renovar l’òrgan amb la mediació de la Comissió Europea, l’informe d’aquest dimecres destaca “progressos significatius” en aquest aspecte.
“Arran del diàleg amb la Comissió com a mediador, es va arribar a un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial i per iniciar, de forma immediata després de la renovació, un procés per adaptar el nomenament dels seus membres tenint en compte els estàndards europeus”, subratlla la Comissió.
Si bé l’executiu lamenta que el bloqueig en aquest camp ha tingut “un impacte negatiu” en el sistema judicial, s’espera que l’acord assolit el 25 de juny passat “s’implementi de forma completa” per tal de “millorar la situació”.
Altres recomanacions
Malgrat la valoració positiva sobre la renovació del CGPJ, l’informe llança diversos avisos a Espanya en altres camps vinculats a l’estat de dret. Un d’ells és la legislació relacionada als grups de pressió i lobbies, on Brussel·les considera que l’Estat no ha experimentat “cap progrés” respecte a l’any passat.
Tampoc veu avenços a l’hora de reforçar les normes sobre conflictes d’interessos i la declaració d’actius de persones amb alts càrrecs executius, remarcant la necessitat que es doni més poder a l’Oficina de Conflictes d’Interessos.
En paral·lel, la Comissió també critica la manca de progressos en la revisió de la llei de secrets oficials, la qual hauria de tenir en compte els estàndards europeus.
