És conegut que l’Estat espanyol és el que practica una desobediència més gran en l’àmbit europeu. Els eurodiputats catalans s’han encarregat de recordar-ho al mateix Parlament Europeu, com Ramon Tremosa, que n’ha parlat sovint també als mitjans. De fet, a 1 de gener del 2018, Espanya encapçalava el rànquing dels Estats de la UE que més incompliments i sancions obertes tenien. Concretament, l’Estat espanyol acumulava 91 expedients, 61 per infraccions i 32 per retard en aplicacions o requeriments de la UE.
Lluny de posar-hi remei, sembla que el cistell de greuges s’eixampla: avui mateix s’han conegut fins a dos casos més:
1- Expedient sancionador pel retard en la facturació electrònica en contractació pública
La Comissió Europea ha anunciat aquest dijous l’obertura d’un expedient sancionador contra Espanya per no complir a temps amb la transposició de la norma europea que introdueix la facturació electrònica en l’Administració Pública.
Des del passat 18 d’abril, els països de la Unió Europea estan obligats a rebre i processar factures electrònicament en les seves operacions de contractació pública, utilitzant un format comú. Les administracions regionals i locals, però, tenen encara fins al 2020 per adaptar-se al nou sistema.
L’Estat espanyol no ha complert amb el calendari, de manera que l’executiu comunitari ha enviat una carta d’emplaçament, el primer pas d’un procediment d’infracció amb el que dóna dos mesos per complir amb la regla.
Es tracta d’una norma amb la qual la UE vol garantir que es tramitin de manera adequada i automàtica les factures electròniques i es compleixin els pagaments, alhora que les empreses públiques gestionin els seus contractes en qualsevol país de la UE i augmentin així l’atractiu de la contractació pública, segons ha explicat Brussel·les en un comunicat.
2- Sancions per excés de proteccionisme espanyol
La Comissió Europea ha decidit avui portar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per imposar sancions “desproporcionades als contribuents espanyols per no notificar els actius posseïts en altres estats membres de la UE i de l’Espai Econòmic Europeu” segons el model 720.
Actualment, Espanya exigeix que els contribuents residents notifiquin els actius que posseeixen a l’estranger, com ara propietats, comptes bancaris i actius financers.
La Comissió considera que aquestes sancions pel compliment incorrecte o tardà d’aquesta obligació d’informació legítima són desproporcionades i discriminatòries i poden dissuadir les empreses i als particulars d’invertir o circular a través de les fronteres en el mercat únic.
