Espanya assumeix des de dissabte i fins a finals d’any la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea (UE) i haurà de gestionar les negociacions entre els 27 per intentar trobar un consens en els expedients que encara estan oberts. Avançar en el pacte migratori europeu, les regles de dèficit i deute, el tribut mínim a les multinacionals, la reindustrialització i les energies renovables són algunes de les prioritats que s’ha fixat l’executiu espanyol en una presidència marcada per les eleccions generals del 23-J, que podrien fer trontollar l’agenda en cas de canvi de govern.
Es tracta de la cinquena presidència del Consell de la UE -la institució a nivell ministerial en què es negocien al detall les normes comunitàries- que assumeix Espanya. La darrera vegada va ser el 2010 sota el govern de José Luís Rodríguez Zapatero. En aquest cas, arriba en un moment clau perquè serà la penúltima abans que acabi la legislatura, amb les pròximes eleccions europees previstes per al juny.
Regles fiscals i Pacte Migratori
Espanya assumeix la presidència amb carpetes rellevants obertes. Entre elles, el nou Pacte sobre Migració i Asil. La qüestió migratòria sempre és divisiva entre els 27 i només han tancat un acord sobre dos dels cinc reglaments que formen part del full de ruta del pacte, que se sumen a dos més ja avançats prèviament. Durant la presidència espanyola s’haurà de donar un nou impuls a la negociació del nou Reglament sobre Gestió de Crisis i, alhora, a les converses amb el Parlament Europeu per tancar els afers ja acordats entre els 27.
Una altra de les negociacions clau que haurà de liderar la presidència espanyola serà la de la reforma de les regles fiscals. Alemanya i França xoquen per les noves normes de dèficit i deute proposades per la Comissió Europea i la presidència espanyola serà l’encarregada de fer propostes per intentar trobar el consens.
Reindustrialització i mercat elèctric
En la presentació de les prioritats de la presidència, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va avançar que una de les qüestions clau en les quals ha d’avançar el bloc és en la reindustrialització. Davant les dependències detectades a la UE, agreujades per la invasió russa d’Ucraïna, el bloc comunitari té pendents diferents iniciatives que ha de negociar per independitzar-se de països tercers en diferents àmbits.
Entre aquestes carpetes hi ha la llei de matèries primeres fonamentals amb la qual la UE vol assolir la resiliència per garantir unes cadenes de subministrament més segures. També està pendent d’acord entre els 27 la reforma del mercat elèctric, una de les qüestions més demanades pel govern espanyol l’últim any arran de la crisi per l’augment del preu de l’energia.
La presidència espanyola també haurà de treballar per trobar un consens en la llei europea que regula la intel·ligència artificial, la llei d’emissions zero de la indústria -un dels pilars fonamentals del Pacte Verd Europeu- i sobre la controvertida llei de restauració de la natura que busca restaurar el 20% dels ecosistemes terrestres i marítims el 2030.
Relació amb l’Amèrica Llatina
En matèria exterior, la presidència espanyola intentarà donar un nou impuls a les relacions de la UE amb l’Amèrica Llatina. La primera gran cita arribarà durant les primeres setmanes, amb la cimera entre el bloc comunitari i la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), que se celebrarà a Brussel·les el 17 i 18 de juliol.
Segons va avançar el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, l’objectiu de la trobada també es fer avançar els acords comercials amb Xile, Mèxic i Mercosur, que va considerar una mostra del “compromís polític” del bloc amb l’Amèrica Llatina.
Reunions a totes les comunitats
En el marc de les presidències, els països que l’assumeixen convoquen reunions informals dels ministres de la UE en el seu territori. A Barcelona se celebrarà una reunió de ministres de Transports el 21 i 22 de setembre, mentre a Tarragona hi haurà una visita dels ambaixadors adjunts dels 27 que es farà al juliol.
El gran esdeveniment de la presidència se celebrarà a Granada amb una reunió informal de caps d’estat i de govern de la UE el 6 d’octubre. El dia d’abans també es farà a la ciutat andalusa la reunió de la Comunitat Política Europea, el fòrum intergovernamental per a debats polítics i estratègics sobre el futur d’Europa creat en el marc de la invasió russa d’Ucraïna.
Les reunions programades se celebraran en ciutats de cadascuna de les comunitats autònomes, entre les quals també hi ha València, Palma, Sevilla, Cadis, Pamplona i Múrcia, entre d’altres. Madrid i Granada són les úniques dues ciutats en les quals se celebraran dues trobades, mentre Andalusia és la comunitat autònoma en la qual hi haurà més reunions.
