Dirigents independentistes i socialistes han defensat novament la llei d’amnistia al Parlament Europeu, en aquest cas en el marc de la darrera reunió del Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns. “La llei rectifica un error gravíssim del sistema institucional espanyol que mai hauria d’haver succeït”, ha apuntat l’eurodiputat de Junts, Toni Comín. En el mateix sentit s’han expressat les membres del PSOE, els quals han defensat “l’objectiu legítim” de la “reconciliació” que persegueix l’amnistia i han assegurat que la Comissió de Venècia -que també ha intervingut en el debat- “avala” el text. Per la seva banda, PP i Cs han carregat contra la norma, dient que ofereix “impunitat indiscriminada” als socis de govern de Pedro Sánchez.
Durant la seva intervenció, Comín ha subratllat que Espanya “no és una democràcia normal” pel fet d’haver portat “al terreny penal un conflicte polític”. “Mai hauria d’haver passat”, ha reiterat, tot subratllant que la llei d’amnistia “desjudicialitzarà” el conflicte polític a Catalunya. Al mateix temps, el dirigent de Junts ha respost a la Comissió de Venècia -que recomanava una aprovació de la llei per una majoria qualificada en comptes de simple- posant de manifest la negativa del Partit Popular a donar-li suport.
En la mateixa línia s’ha manifestat l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, qui veu en l’amnistia una “oportunitat per a la negociació” i l’obertura “d’una nova etapa per avançar” i arribar a “nous acords perquè la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur de forma democràtica”. També en el seu torn, Riba ha defensat que els objectius de l’independentisme són “legítims” i ha criticat l’oposició permanent de la dreta a la llei. “A vostès, per arribar a acords mitjançant el diàleg, la democràcia els importa poc”, ha declarat.
Per part dels socialistes, l’eurodiputat Javier Moreno ha defensat que la Comissió de Venècia “avala la llei”, mentre que l’alemanya Birgit Sippel ha subratllat que la reconciliació política és “un objectiu legítim” que persegueix l’amnistia. En aquest sentit, han fet una crida a “tots els actors involucrats” –en una nova referència al Partit Popular- perquè participin en el disseny de la llei d’amnistia des de l’esperit de la “cooperació”.
Precisament l’eurodiputada dels liberals de Renew, Sophia In ‘T Veld -el grup polític del que també forma part Ciutadans- ha lamentat que la qüestió s’hagi “polititzat” malgrat la seva legitimitat i ha reconegut que li hauria agradat que s’hagués produït un debat “més serè” al voltant de la llei.
Crítiques del PP i Cs
Per part del PP, l’eurodiputat Javier Zarzalejos ha agraït a la Comissió de Venècia la tasca d’anàlisi al voltant de la llei i ha apuntat que l’amnistia impulsada des del govern espanyol ofereix “impunitat indiscriminada”. “Està vinculada a un pacte, on els principals beneficiaris donen suport al mateix govern que els amnistia”, ha assenyalat.
Si bé Zarzalejos ha reconegut que les amnisties “poden ser elements de reconciliació”, ha deixat clar que l’exemple espanyol “no és el cas” i ha tornat a mencionar l’informe de la Comissió de Venècia, el qual també posava de manifest la “divisió” que la llei havia generat entre la societat.
Al seu torn, l’eurodiputada de Cs, Maite Pagaza, ha manifestat que la llei d’amnistia espanyola ofereix “impunitat pels aliats del govern” i ha instat a la Comissió Europea -present en el debat a través del director per a l’estat de dret, drets fonamentals i democràcia de la Comissió Europea, Julien Mousnier- a actuar.
Intervenció de la Comissió de Venècia
En el debat també ha intervingut la vicepresidenta de la Comissió de Venècia, Marta Cartabia, qui ha fet un repàs de la valoració que va emetre aquest organisme el març passat. Durant el seu torn, Cartabia ha admès que l’amnistia ha generat “certa controvèrsia” i ha agreujat la “divisió” de la societat espanyola, per la qual cosa ha instat a les autoritats que prenguin “el temps necessari” per tenir “un diàleg profund” sobre la qüestió.
En paral·lel, la jurista italiana considera que seria més adequat que la norma s’aprovés per una “majoria qualificada” -en comptes de simple- i que la llei s’introduís a través d’una esmena constitucional. A més, ha tornat a expressar els seus dubtes sobre el “caràcter impersonal” de la mesura i pel funcionament de les comissions d’investigació que es preveuen en el Congrés dels Diputats.
