El cas Tàndem que s’instrueix a l’Audiència Nacional ja té imputada una gran part de la cúpula policial que regia en l’època en la qual Jorge Fernández Díaz (PP) era el ministre de l’Interior, però la investigació segueix proporcionant noms. L’últim, el d’un comissari que exercia com a cap de Secció Operativa a la Comissaria General d’Informació i que -segons un intercanvi de correus electrònics que es pot consultar al sumari- hauria recaptat dades personals de clients del BBVA amb l’ajuda de dos treballadors i les hauria lliurat pels negocis del comissari jubilat i en presó provisional, José Manuel Villarejo.
Segons un ofici de la Unitat d’Afers Interns adscrita en la causa, l’intercanvi de missatges ha estat aportat al jutjat per la mateixa entitat financera, que va ser requerida per l’Audiència Nacional a presentar tota la documentació que tingués al seu abast sobre les tasques que Villarejo va estar fent per a l’anterior presidència durant prop d’una dècada. Així s’han descobert, doncs, una sèrie d’e-mails en els quals un treballador proporcionava dades privades de clients a petició de l’inspector cap C.R, no imputat fins ara.
Amb tot, aquests correus no eren d’interès per a la peça del cas Villarejo relativa a les tasques que va executar per al BBVA, sinó per a la línia d’investigació anomenada Iron, sobre l’espionatge que va escometre al despatx d’advocats Balder IP per encàrrec d’Herrero y Asociados, un bufet de la competència que el va contractar perquè esbrinés si l’altra empresa li estava robant clients. En l’informe que Villarejo va presentar en aquest bufet i pel qual hauria cobrat, d’acord amb la investigació, almenys 600.000 euros, constaven a més de llistats de trànsit de trucades, dades de moviments de comptes bancaris al BBVA del despatx al qual estava espiant. Els mateixos que recapta aquest comissari per e-mail directament de dos treballadors de l’entitat financera que li responen des dels seus comptes corporatius.
En un d’ells, que data del 14 d’octubre del 2013, C.R. diu al treballador del BBVA que “a la Comissaria General li interessa conèixer la salut financera de l’empresa Balder IP” i proporciona com a senyals el CIF, el nombre de l’oficina del banc en què tenen compte obert i el nom dels possibles apoderats. Una treballadora de l’entitat li respon l’endemà i li facilita el saldo exacte del compte i del dipòsit a termini que té el despatx d’advocats, sense més detalls. Dues setmanes més tard, C.R. torna a insistir i sol·licita “conèixer respecte del compte que manté la societat Balder IP si des del juny al desembre del 2012 es va anotar algun ingrés o transferència fora del comú” deixant “aquesta valoració” sobre el que està fora del comú al seu “criteri”. Li pregunta si pot “veure els moviments” a l’ordinador del treballador “i prendre nota”.
Per a la comissària i per a “Enrique”
En aquesta ocasió encapçala el missatge amb la frase “el teu amic Enrique em té boig amb aquest assumpte”. La unitat policial que ha analitzat els e-mails dedueix que es tracta d’Enrique García Castaño, també investigat en la causa i que llavors era superior jeràrquic de C.R. com a comissari principal de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia Nacional.
La resposta inicial és un “parlem demà”, però el 4 de novembre, el treballador del BBVA li reenvia el correu que ha preparat l’altra treballadora del banc amb un llistat que recull les transferències, els ingressos en efectiu i els girs des de l’estranger que ha registrat el compte del despatx d’advocats en el període referit.
És el mateix llistat que va aparèixer en un dels escorcolls a casa de Villarejo, dins d’un ‘pendrive’ codificat la qual cosa, segons el parer de la unitat investigadora, “acredita que aquesta sol·licitud porta causa no d’una investigació de la Comissaria General d’Informació sinó del projecte Iron pel qual Herrero y Asociados va contractar canvi de preu els serveis de l’estructura solitària investigada el titular real de la qual és Villarejo”.
Els investigadors relacionen aquest document amb un altre trobat al mateix ‘pendrive’, una fulla de word en la qual amb el títol “Gestiones BIG 8.11.2013 enviat i fax” recull una sèrie de requeriments d’informació que Villarejo li hauria fet o li aniria a fer a Enrique García Castaño, atès que es presumeix que BIG era el malnom que li havia posat. Consta en aquestes anotacions, la de recaptar “tots els moviments del BBVA de Balder des de 31-5-2012 fins al 31-12-2012”.
“Dos de les vostres clientes”
No obstant això, C.R. no només va demanar i va obtenir informació sobre Balder. En la mateixa cadena de correus aportada al jutjat, el policia pregunta al treballdor del banc a més per “la salut financera i les dades personals” de dues dones, mare i filla, de les quals proporciona nom complet i DNI i a les quals es refereix com “dues de les vostres clientes”. Li respon el mateix treballador amb el saldo del compte, l’adreça i els telèfons mòbils de les dues.
Ell demana després més detalls, com “l’origen de les transferències per pagament de factura”, i adverteix que en aquest cas “no importa sol·licitar les dades a l’oficina”. La treballadora del banc li dona la informació, que inclou el pagament d’una pensió i el nom de qui fa aquests girs.
La defensa de García Castaño ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui tots els correus electrònics rebuts i enviats per aquest comissari, així com el seu trànsit de trucades durant el seu pas per la Comissaria General d’Informació per conèixer si existien encàrrecs de les empreses de Villarejo que justifiquessin aquesta recopilació d’informació atès que asseguren que no va passar per les mans del seu patrocinat.
Una cosa similar passa amb els llistats de trucades de telèfons que Villarejo va oferir a aquests i altres clients i que d’acord amb les companyies telefòniques requerides pel jutjat, no haurien sortit dels seus treballadors atès que, en uns casos, es monitorizen tots els accessos a informació i no consta que s’haguessin consultat aquests nombres i, en uns altres, si es va fer no queda cap registre perquè periòdicament aquestes dades s’esborren. Sol·liciten que, atenent al format dels llistats, s’esbrini de quina font van procedir.
