El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha garantit que el PSC té i tindrà un compromís “explícit” amb el català i ha assegurat que la formació serà activa en la recerca d’un consens. En la cloenda de les ‘Jornades per renovar el consens lingüístic a Catalunya’, ha reivindicat el compromís catalanista del PSC, també amb visió europeista i reconeixent que el castellà és “també” llengua pròpia de Catalunya. Ha reivindicat que la defensa del català “no ha de ser atacar el castellà” i permetre també, que tothom que ho vulgui, es pugui desenvolupar en castellà. En tot cas, ha afirmat que ni l’immobilisme ni sortir de l’estat de dret són solució a la situació actual, al temps que ha reclamat despolititzar-la.
El socialista ha criticat arguments com l'”això no és toca” perquè ha afirmat que tant la realitat com les percepcions subjectives han canviat. Ha afegit que el millor hagués estat que no hi hagués hagut judicialització sobre el tema però ha considerat que seria un error negar que ha estat així. Segons ell, s’haurien de trobar camins “amb intel·ligència” amb l’objectiu d’assolir un consens. A més, ha dit que la millor defensa del català és “desvincular-lo” de qualsevol aposta política o assoliment de sostres institucionals.
Seguint el títol de les jornades, Illa ha reivindicat que s’ha de buscar un consens social perquè el català ha de ser de tots: “Pensem el que pensem i tinguem el projecte polític que tinguem”. Per a Illa, les jornades han estat molt simbòliques i han de servir com a exemple de “passes modestes” per trobar el camí de sortida a la situació actual. Ha posat com a exemples la participació en una mateixa taula de debat de l’exconsellera Irene Rigau, el president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa; o la presència de membres d’Òmnium.
El socialista ha reconegut que és un tema complex, inflamable i molt manipulable, però a la vegada “essencial”. Ha afegit que, fins fa relativament poc, les coses han anat entre prou bé i molt bé pel que fa a l’assoliment del català. Ha apuntat però que una altra cosa és l’ús social que se’n fa actualment. Ha considerat però que els darrers anys “no han ajudat” i també ha considerat que hauria calgut “fer més” per part de l’administració.
Per últim, ha demanat que els temes pedagògics es deixin pels pedagogs i per això ha defensat despolititzar la qüestió. Malgrat tot, ha dit que la política que se’n faci sobre el tema hauria de ser d’acord i no de confrontació, de respecte, de serenitat i constructiva. “Segur que hi guanya Catalunya i el català si fem aquest tipus d’exercicis”, ha manifestat.
