El titular triat per Lola Garcia a l’entrevista-ensabonada de La Vanguardia al ministre Salvador Illa, i ara candidat socialista a la presidència de la Generalitat, és la millor il·lustració de definició de condescendència: “Es diu que algú està sent condescendent quan es barreja un sentiment de superioritat (sovint injustificat) amb una amabilitat mal entesa cap a la persona a qui suposadament s’intenta beneficiar.” En aquest cas el polític del 155 fa veure que té empatia amb el món independentista, els líders del qual són a la presó i a l’exili. Això mateix, en els guions de les pel·lícules de classe B, se’n diu fer de “poli bo” i aquest és el paper que s’ha atorgat el PSC en aquesta cursa electoral quan ha preferit tapar tant la beligerància de Borrell i la seva desinfecció com la ironia d’Iceta i la seva famosa foto envoltat de la dreta unionista, per abraçar la condescendència d’illa.
Una altra perla de l’entrevista és quan Illa afirma que “El PSC és la via del diàleg perquè Catalunya passi pàgina de la política de blocs” i, preguntat per la incompatibilitat del seu càrrec de ministre amb la candidatura a la Generalitat, Illa ho té clar: “Fins a la campanya m’ocuparé del ministeri i en quinze dies explicaré la meva proposta electoral. Contribuir a oferir un govern que treballi per al retrobament a Catalunya, per millorar la convivència, no és un acte partidista sinó de servei públic. Assumeixo un nou repte i és veritat que la pandèmia no ha acabat, però s’ha iniciat la vacunació. Estem en el principi de la fi.”
