El fins ara ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, ha admès en l’acte de traspàs de cartera que sent molt deixar aquest ministeri. “Ho dic així de clar. Hi hem posat molta il·lusió i hores. Però he trobat un consol, el deixaré en mans d’una alcaldessa de Puertollano”, ha afegit. Isabel Rodríguez és la quarta responsable de Política Territorial del mandat de Pedro Sánchez i exercirà també de portaveu de l’executiu. En el seu primer discurs com a ministra, Rodríguez ha reivindicat que la fórmula d’un Estat “que garanteix la igualtat de tots i que solidàriament compensa els territoris” segueix sent necessària. Una fórmula que, segons ha dit, es va posar en marxa amb la democràcia i la Constitució.
Per a Iceta, el fet que fins ara Isabel Rodríguez hagi estat alcaldessa, suposa una “exigència addicional” per al nou càrrec i ha afegit que els ajuntaments estan esperant el cop de mà que l’Estat els deu. En aquest sentit, ha dit que el desenvolupament constitucional s’ha centrat en les comunitats autònomes i que, potser, els ajuntaments s’han sentit deixats de banda.
Iceta ha desitjat a la seva successora que gaudeixi del càrrec tal com diu que ell ho ha fet. I ha afirmat que dels sis mesos al capdavant del Ministeri, potser el que ha tingut més rellevància ha estat solucionar un “problema enquistat” com els interins. I és que fins ara les competències en Funció Pública estaven integrades al Ministeri de Política Territorial. Del seu breu pas pel Ministeri, Iceta ha fet un balanç “raonablement bo”.
Per la seva banda, Rodríguez, que no ha fet el més mínim esment a Catalunya, ha elogiat el model d’Estat que es va posar en marxa amb la democràcia i l’aprovació de la Constitució. I l’ha definit con un Estat que “garanteix la igualtat de tots i que solidàriament compensa els territoris i cohesiona la societat”. La nova ministra també ha dit que s’ha parlat molt de la relació amb les comunitats autònomes i que s’ha fet molt per al desenvolupament autonòmic. En canvi, segons ha dit, la política municipal “ha quedat coixa”.
