El Tribunal Constitucional va sentenciar sobre la retallada de l’Estatut el 28 de juny de 2010. El proper diumenge es compliran 10 anys d’aquell fet que va canviar la política catalana, i l’ACN inicia un seguit de reportatges i entrevistes per analitzar-ho. En aquest context, els ponents i redactors de la reforma de l’Estatut posen en dubte que el text que va quedar després de la sentència respongui a les necessitats actuals de Catalunya. Francesc Homs, Joan Ridao, Miquel Iceta i Jaume Bosch han valorat per a l’ACN el que va suposar tant la renovació estatutària com la posterior sentència i han coincidit a qüestionar que l’actual text, resultant de la decisió del TC, satisfaci les necessitats de la Catalunya del 2020.
Homs creu que hi haurà d’haver “algun tipus de pacte en els pròxims anys” però en cap cas l’ubicaria en una reforma de l’Estatut, sinó en l’exercici del dret d’autodeterminació. Bosch, tot i que creu que “una fracció de la gent sobiranista” podria donar-hi suport si es recuperen elements de l’Estatut original del 2006, també opina que “una de les opcions que s’ha de votar ha de ser la possibilitat de la independència”. En canvi, Iceta creu que cal cercar un “acord ampli” al país, que ara no veu possible, i reclama “un desplegament de l’autogovern”, pel qual seran “actius en la recerca d’aquest consens”. Ridao és més prudent i malgrat que assegura que l’actual Estatut “no respon a la voluntat de la majoria del poble de Catalunya”, reconeix que hi ha diferents opcions segons els colors polítics.
L’exconseller de Presidència i també redactor de l’Estatut, Francesc Homs, defensa que el tribunal va deixar el text com una eina “inservible”: “Si no l’haguessin magrejat i deixat com el van deixar clar que podria servir”, defensa Homs, que lamenta que per llegir ara l’Estatut cal un “manual d’instruccions, que es diu sentència i que neutralitza tot el text”. Creu que la sentència que va tombar el TC va ser “una operació d’Estat per parar els peus a la reivindicació de l’autogovern”.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, lamenta que el TC “alterés” una llei ja votada pels catalans. Creu que “va esquerdar un consens possible” i que va ser una “ocasió perduda”. “L’Estatut havia estat vigent quatre anys i no havia produit cap enrenou, hauria estat més prudent que es desenvolupés”, considera el líder dels socialistes catalans, que insisteix que el text era constitucional i “hi cabia en una interpretació oberta” de la Carta Magna. “El PP va intentar fer una pressió molt grossa i finalment el TC es va deixar arrossegar d’aquesta batalla jurídica”, afegeix.
Ridao, aleshores diputat d’ERC i ara lletrat major del Parlament, veu diferents opcions abanderades per diferents partits: recuperar “algunes peces” de l’Estatut pactant amb l’Estat o reformant lleis estatals, plantejar una nova reforma estatutària o bé apostar per “un horitzó col·lectiu més il·lusionador que va més enllà del marc estatutari”, en referència a la independència. En qualsevol cas, creu que el TC va “desactivar operativament una bona part de l’Estatut”, sense oblidar l’anterior retallada que hi va haver al Congrés, fruit del pacte entre partits.
Aquesta primera retallada, que l’exdiputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch considera “legítima”, va deixar un text minorat respecte del que va aprovar el Parlament però tot i així “absolutament acceptable” per a l’ecosocialista. “El que no ens poden demanar és que assumim la retallada del TC”, assegura, ja que va afectar un text ja referendat per la ciutadania, la qual cosa situa Catalunya com l’únic territori de l’Estat espanyol amb un estatut que no és el que s’havia votat.
Bosch defensa que l’actual Estatut és “clarament més potent que el de 1979” però ha vist desactivada la intenció dels redactors que la Generalitat assumís més competències sense que l’Estat pogués disputar-li el marc competencial. “L’Estatut redactat i aprovat pel poble de Catalunya, si es pogués recuperar, encara avui podria tenir una certa virtualitat”, afirma, i “molt més la tindria el que va votar el Parlament el 30 de setembre abans de tots els fets”. L’alternativa política, però, defensa que ha de passar per la taula de diàleg entre el Govern i l’Estat.
Les crítiques a socialistes i populars
Per a Homs, el “xoc” no es produeix de manera exclusiva amb el PP, sinó “amb l’Estat”. “Allò va ser provocat per alguna cosa més que un partit polític, es va aixecar tot un aparell de l’Estat que hi va estar en contra, amb l’aquiescència en aquell moment del PSOE”. “Que autonomies, del PP i del PSOE, o el Defensor del Pueblo, s’anés aixecant contra l’Estatut i que al final el Constitucional s’ho carregués, al PSOE ja li anava bé”, carrega.
Iceta admet que el partit socialista “no sempre va combatre amb fermesa” l’ofensiva del PP contra el text de l’Estatut. La reforma va despertar també crítiques entre dirigents socialistes –i les recordades declaracions d’Alfonso Guerra amb el “Nos hemos cepillado el estatuto”. Iceta reconeix que “sempre han conviscut opinions diferents sobre l’estat de les autonomies” en el si del partit i que, tot i que la posició no era unànime, ressalta que “si hi va haver estatut va ser gràcies al partit socialista, perquè sense el recolzament de Zapatero no n’hi hagués hagut”. Iceta també creu que el procediment de negociació entre les forces polítiques catalanes massa sovint va semblar “una subhasta” i creu que, en lloc de “començar de zero” i “abocar-se a fer un nou Estatut” probablement s’hauria hagut d’anar a canviar “el que no funcionava prou bé o incorporar coses no previstes”.
Preguntat per si el govern espanyol hauria hagut de canalitzar el rebuig popular a la sentència d’una altra manera, Iceta s’excusa i apunta que el PSOE va perdre les eleccions l’any de després de la resolució i que l’executiu que va sortir de les eleccions del 2010 al Parlament “ja no tenia el desplegament estatutari com a objectiu”.
Homs fa responsable el govern de Zapatero de tota aquesta situació, i recorda que “no va tenir cap pressa per aplicar l’Estatut entre el 2006 i el 2010, no va complir ni un sol any amb les inversions en infraestructures i encara no hi havia la sentència, tenien majoria parlamentària a Madrid i a Catalunya”, argumenta. També critica que “es van posar de perfil, per no dir que ho van animar sota taula” els recursos contra el text estatutari. “El PSOE va enganyar, no va defensar mai l’Estatut entre el 2006 i el 2010”. Són unes acusacions que Iceta titlla de “falses”.
Ridao diu que la presència de Zapatero a La Moncloa amb “un govern entre cometes amic” feia pensar a molts, ell inclòs, que hi havia “una autèntica conjunció astral” per reformar l’Estatut. “Pensàvem que això seria possible i que, si més no, almenys la negociació seria una negociació franca i amb totes les de la llei”, sobretot després del suport explícit del president espanyol al text que aprovés el Parlament. Ara bé, veu “difícil” que la sentència del TC hagués tingut un desenllaç diferent per la “inhibició dels sectors progressistes i liberals” de l’Estat i per l’actuació “grollerament partidista” del tribunal.
Bosch, a més, creu que molts socialistes es penedeixen d’haver aplaudit i minimitzat la sentència. “El PSOE va dir que no era greu perquè en total s’havia vist afectat el 5% de l’Estatut. Això era fals”, assevera, ja que la part anul·lada “desactivava el 100% del nou Estatut i el salt en l’autogovern que volia fer”. “El PSOE va plantejar que no passa res, ja baixarà el suflé i la gent s’hi acostumarà”, recorda, malgrat que dos pares de la Constitució com Miquel Roca i Jordi Solé i Tura advertissin que la sentència trencaria el pacte constitucional.
L’ofensiva del PP amb la campanya de recollida de signatures contra l’Estatut
Pel que fa a la campanya de recollida de signatures impulsada pel PP contra l’Estatut per diferents punts de l’Estat, Iceta la recorda “amb molta preocupació”, diu que va ser una iniciativa “molt ferotge” i que, els populars, mentre eren hostils a la reforma de l’Estatut, “no tenien inconvenient en copiar textos amb estatuts d’altres comunitats autònomes dient exactament el mateix”.
Ridao distingeix el paper del PPC de Josep Piqué, que va tenir “un paper actiu i fins i tot protagonista” del que va caracteritzar el PP de Mariano Rajoy. Creu que el PP, amb la seva campanya, potser volia provocar un pacte amb el PSOE per fer l’Estatut i que la resta de partits el subscrivissin “sense cap objecció”.
Bosch destaca com el PP ha intentat “amagar” que va participar a la ponència i la comissió que va elaborar l’Estatut. “Tan activament que en el plenari en què es va aprovar l’Estatut, el PPC va arribar a votar dos títols a favor: el de les institucions i el de la possible reforma de cara al futur de l’Estatut. Ara bé, sostè que la sentència té l’origen en la campanya del PP “contra l’autogovern”.
Homs apunta que el problema no va ser aquesta campanya, sinó “la indiferència o mirada de simpatia que hi tenia tota la resta”.
La sentència de l’Estatut va accelerar l’onada independentista?
Per a Homs, la resposta a la sentència per part de partits, institucions i de la mateixa ciutadania va ser molt bona. “Hi va haver una resposta pacífica, democràtica, serena i contundent alhora”, en un moment en què el poble de Catalunya havia rebut una “garrotada”: “Al que havien votat en referèndum, li van dir que res, havíem seguit totes les regles del joc establertes, ho vam fer tot”. “S’ha fet una bona reacció i la prova és que estem aquí, ben vius com a país”, opina.
“Van acabar apagant la flama, però la brasa hi era a sota”, assenyala Homs, que explica que avisava els dirigents a Madrid, com ara el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, i fins i tot amb l’actual rei Felip VI, que si es “carregaven” l’Estatut al TC, hi hauria una “reacció important del poble de Catalunya que marcaria un abans i un després”. “Ells et venien a dir que això de l’Estatut i l’autogovern m’importava a mi i a uns quants altres nacionalistes”, afirma.
En canvi, per Iceta aquest rebuig a la sentència no feia preveure una onada independentista, sinó “una complicació òbvia perquè hi havia un acord que s’havia trencat”. Tot i que creu que hi va tenir un impacte, descarta que fos el desencadenant, i atribueix l’auge independentista a “factors més rellevants, com la crisi econòmica”.
Ridao sosté que la sentència del TC va ser el “punt d’arrancada” de l’actual situació política de Catalunya per la seva “gravetat” i pel fet que es “desactivés operativament l’Estatut”. Ara bé, el republicà també assenyala l’actitud dels partits espanyols i de la premsa madrilenya com a responsables de la situació provocada per l’Estatut. “Si mires els editorials i les portades dels mitjans de comunicació de l’any 2005-2006, no hi ha gaire diferències amb el que s’havia produït 80 anys abans”, amb l’Estatut de Núria.
Pel que fa a Bosch, veia “difícil d’imaginar” el volum que adquiriria el moviment independentista després de la sentència, però ha admès que el moviment “ha pujat moltíssim i ha agafat molt suport popular”. No obstant això, li retreu no haver reconegut que la declaració d’independència del 2017 va ser “un carreró sense sortida”, de la mateixa manera que creu que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va demostrar que el procés sobiranista “té unes arrels molt profundes que no es desactiven amb el 155”.
El pacte Mas – Zapatero
El gener de 2006, Artur Mas viatja com a líder de CiU a Madrid i es reuneix en secret amb l’aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a la Moncloa. D’aquella trobada, que Homs creu que va ser “encertada”, en surt un acord sobre el projecte de l’Estatut. Amb tot, admet que n’extreu ara una lliçó: “Si no es va més units a l’hora de fer acció política, les envestides de l’Estat espanyol ens trenquen”.
Ridao critica l’”extrema competència política i partidista” que hi va haver entre formacions catalanes i que creu que respon a l’estratègia del govern de Zapatero de “dividir els partits” quan l’Estatut arribés al Congrés. Aquesta competència “va fer que en alguns moments s’aixequés el llistó de l’Estatut, que això incomodés el PSOE i el govern espanyol i al cap de molt poc temps algú passés per sota i arribés el primer a la meta”, en al·lusió a CiU. La resta de partits, assegura, van quedar “molt parats” del pacte Mas-Zapatero.
