El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, considera que les balances fiscals s’haurien de publicar “sempre” en un país com Espanya format per comunitats autònomes. “Reclamar les balances fiscals com un èxit polític és absurd. És com la comptabilitat nacional, hauria d’estar publicada sempre perquè és com està estructurat l’Estat”, raona el president del Cercle d’Economia en declaracions a l’ACN. Sobre la crisi diplomàtica entre Espanya i l’Argentina, Guardiola lamenta que és una qüestió “relativament nímia” davant “els problemes geopolítics del món tan complexes”. “Que se’ns enverini un cas com aquest és bastant trist”, afegeix el president del Cercle.
“A mi em fa molta gràcia que haguem de demanar les balances fiscals i que aconseguir-les sigui una conquesta política. “És una cosa que seria absolutament normal i aquesta reivindicació el Cercle l’ha fet sempre”, assenyala el president del Cercle.
El Cercle d’Economia té prevista aquest dijous al matí la intervenció del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l’endemà, tot i que el president no s’ha plantejat si els demanarà públicament la publicació de les balances fiscals. En qualsevol cas, ha deixat clar que serà el model de finançament serà un “tema central”.
Sobre la crisi diplomàtica oberta entre Espanya i l’Argentina, el president del Cercle admet que és “preocupant” la retirada de l’ambaixadora a Buenos Aires, tot i que no espera que la relació comercial entre les empreses dels dos estats esdevingui igual de complicada.
“No té perquè, al final és una tensió que es crea per una cosa relativament mínima i no té perquè afectar la vida comercial entre Espanya i l’Argentina, però no és una bona senyal en qualsevol cas”, argumenta Guardiola, que opina que gestionar una figura com el president argentí, Javier Milei, és “molt complicat” i recorda l’historial d’enfrontaments que porta durant els pocs mesos que porta en el càrrec, com el seu primer soci comercial -Brasil- o el papa Francesc, compatriota seu, entre d’altres.
Guardiola celebra el to dels polítics en la primera jornada
El president del Cercle també celebra el bon to entre els representants polítics durant la primera jornada, en concret del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès; i el de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. “És un to de país civilitzat, que parla de projectes i de futur”, diu Guardiola. “Tant de bo fóssim capaços de plasmar-ho a l’hora de compondre el Parlament”, agrega.
Guardiola també ha lamentat que en els últims anys els catalans hagin estat cridats diverses vegades a les urnes, de manera que la durada mitjana de les legislatures s’hagi situat en els dos anys i mig, per sota dels quatre que correspondrien. “Quan això passa en una empresa acaba comportant que la gestió no acabi de materialitzar cap pla”, compara. El directiu ho atribueix al fet que la política a Catalunya combini l’eix ideològic i l’eix nacional i opina que això també fa que sigui “complexa, però apassionant”.
Després de tot, el president del Cercle demana “estabilitat i transversalitat” als partits i assegura que té la “confiança” que aconseguiran arribar a l’entesa. “L’escenari de repetició electoral és molt dolent”, reitera.
Fer més cas als tècnics a l’hora d’abordar l’ampliació de les infraestructures
Preguntat per si una eventual elecció de Salvador Illa podria desencallar l’ampliació de l’aeroport del Prat, Guardiola recorda que el Cercle, com alguns representants polítics, s’ha mostrat a favor d’acollir més vols intercontinentals avançar en l’economia del coneixement. “Necessitem més connexions intercontinentals i de tornada portaria un turisme de més qualitat, que al final l’aposta ha de ser menys quantitat i més qualitat”, resumeix.
El president del Cercle però no entra a valorar quina seria la millor opció per ampliar la incapacitat d’aquesta infraestructura. “Nosaltres considerem que li correspon als tècnics i als enginyers. (…) Ens hem d’escoltar més el Col·legi d’Enginyers Agrònoms; Camins i Industrials. En definitiva són els que en saben”, apunta.
“La classe política, moltes vegades, es posa imaginativa i substitueix el que haurien de ser els tècnics, que són els que en saben d’aquestes coses”, finalitza.
