Catalunya tan sols ha gestionat de forma directa un 0,05% dels fons vinculats al Pla de Recuperació i Resiliència de l’Estat. Així ho apunta un estudi presentat aquest dimarts des de Brussel·les per ‘Regions for EU Recovery’ (R4EUR), un organisme creat l’any 2020 i que reuneix més de 30 regions de nou estats membres. En la mateixa línia, el document denuncia una involucració “nul·la” per part de Catalunya en el capítol espanyol del REPowerEU -l’estratègia per reduir la dependència energètica de Rússia- i exigeix més col·laboració per part del govern estatal. Pel director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat del Govern, Aleix Cubells, cal “repensar” el model actual de gestió i prendre decisions “d’acord amb les necessitats regionals”.
Segons el document, els plans de recuperació nacionals no han respectat els principis de governança multinivell i de subsidiarietat. “L’enquesta demostra que les regions no se senten involucrades en la preparació dels projectes”, destaca el text, tot apuntant que el rol de les administracions territorials ha quedat reduït a “l’observació”.
De fet, la majoria de les regions consultades -un total de 15 procedents de vuit estats membres- asseguren que els fons de recuperació s’han convertit en un instrument de “recentralització”, fins i tot en aquelles regions amb poders legislatius.
En el cas de Catalunya, el Govern ha qualificat en una escala entre 7 i 8 sobre 10 la dificultat de gestionar els projectes finançats a través dels plans de recuperació. Tot plegat se suma la manca de normes impulsades des del govern espanyol per evitar duplicitats en la sol·licitud d’ajudes, un fet que va en detriment de l’optimització dels recursos, tal com indica l’informe.
Per altra banda, Catalunya ha reivindicat la necessitat que es tingui en compte l’opinió de les regions a l’hora d’elaborar els plans nacionals per reduir el deute i el dèficit públic, d’acord amb les mesures fiscals acordades pels estats membres.
El Govern denuncia “desajustos”
En una atenció a mitjans prèvia a la presentació de l’estudi, Aleix Cubells ha lamentat que alguns projectes que el Govern considera rellevants “no estan avançant per un disseny que no s’ajusta a les necessitats reals”. “Després de dos anys, el nivell de centralització genera desajustos entre les necessitats a nivell regional i local”, ha assenyalat.
En la mateixa línia, ha criticat que Catalunya actuï més aviat com un observador que no pas com un executor de fons. “Ara mateix tenim assignats 3.500 milions d’euros per gestionar, però això no vol dir que puguem decidir les prioritats i els projectes on es destinen aquestes quantitats”, ha indicat Cubells. “Tot ja ve definit [pel govern central], i això genera disfuncions”, ha afegit.
Segons el director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat del Govern, l’actual sistema de repartiment de recursos “no és el més eficaç” i demana un canvi d’enfocament. “Veiem molts projectes estratègics i transformadors que no estan arrencant; estem parlant de xips, teràpies fotòniques, descarbonització o vehicles elèctrics”, ha resumit.
En aquest sentit, demana que s’apliqui una filosofia de gestió “basada en la cogovernança multinivell” en els trams dels fons de recuperació que encara queden per distribuir. “Si Europa vol ser competitiva ha de saber maximitzar els seus recursos, i la millora manera és escoltar les necessitats en l’àmbit territorial”, ha resumit.
Una iniciativa liderada per Catalunya
La iniciativa ‘Regions for EU Recovery’ és un projecte liderat per Catalunya i format per més de 30 regions de nou estats membres. L’estudi presentat aquest dimarts ha comptat amb la col·laboració de 15 regions de vuit països.
Aquestes han estat Caríntia i Baixa Àustria (Àustria), Flandes (Bèlgica), les Illes Aland i Hèlsinki (Finlàndia), Nova Aquitània (França), Baviera (Alemanya), Emília-Romanya, Lazio, Llombardia, Sud del Tirol i la Toscana (Itàlia), Wielkopolsla (Polònia), Catalunya i el País Basc (Espanya).
