El Govern i el Parlament es personaran davant del Tribunal Constitucional (TC) per defensar la nova normativa sobre la llengua catalana a l’escola, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) presentés una qüestió d’inconstitucionalitat a la llei del català, argumentant que posa en dubte l’adequació de la llei del 25% del castellà.
L’executiu de Pere Aragonès ha fet pública la decisió de personar la Generalitat i formular al·legacions a la causa oberta per la Llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari; i també pel Decret dels criteris d’elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. La Mesa del Parlament, per la seva banda, ha decidit personar la cambra i presentar al·legacions a aquest procediment, segons han explicat aquest mateix dimarts fonts parlamentàries a l’ACN.
La setmana passada, el Parlament va presentar al·legacions defensant la llei i el decret contra el recurs d’inconstitucionalitat que PP i Cs havien presentat al TC. Els serveis jurídics de la cambra van esgrimir que les dues normes no pretenen “modificar substancialment” el règim lingüístic, sinó “adaptar-lo als canvis socials” i afegien que s’hi reconeix el castellà com a llengua d’aprenentatge i que també té la condició de “llengua docent”. En aquesta línia, consideren que segons les normes el castellà també és “vehicle de comunicació” a l’educació.
Les noves normes –aprovades pel PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem, que sumen 106 dels 135 diputats del Parlament– pretenen garantir la immersió lingüística en català als centres educatius de Catalunya i eliminar la imposició de percentatges, ja sigui per ordre judicial o perquè figurin als projectes lingüístics d’escoles i instituts. El castellà el categoritzen com a “llengua d’aprenentatge”.
