Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024
Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024

Govern i ERC acorden que el Consell Executiu de dimarts que ve aprovi la llei de memòria democràtica

Capella apunta que es recuperarà “el text íntegre” de la iniciativa impulsada pel govern d’Aragonès el març de 2023

|

- Publicitat -

El Govern i ERC han acordat que el Consell Executiu de dimarts que ve aprovi el projecte de llei de memòria democràtica. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel govern d’Aragonès el març de 2023 que va superar les esmenes a la totalitat al Parlament, però que no es va poder aprovar de forma definitiva per la convocatòria anticipada d’eleccions. La diputada d’ERC Ester Capella ha avançat aquest dijous que l’executiu d’Illa recuperarà la setmana que ve “el text íntegre” de l’anterior legislatura i fonts del Govern també han confirmat que preveuen aprovar la llei el pròxim dimarts. La iniciativa proposa, entre d’altres, retirar tota la simbologia franquista de l’espai públic en un termini màxim de dos anys.

Publicitat

En una roda de premsa al Parlament, Capella ha explicat que aquest dijous s’ha reunit amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i que en la trobada s’ha acordat tornar a impulsar el projecte de llei de memòria democràtica iniciat l’anterior legislatura.

Concretament, l’executiu de Pere Aragonès va aprovar aquest avantprojecte de llei el març de 2023, amb un text que proposava, entre d’altres, retirar tota la simbologia franquista de l’espai públic en un termini màxim de dos anys. També plantejava introduir l’estudi de la memòria als currículums educatius i formatius i establir com a dies de commemoració el de la proclamació de la República, el 14 d’abril, i el de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre.

Dos mesos més tard, el maig de 2023, el projecte de llei va superar les esmenes a la totalitat al Parlament i els grups van acordar continuar amb la tramitació. Tanmateix, la convocatòria anticipada de les eleccions va impedir que es pogués fer la votació definitiva a la cambra catalana i la iniciativa va decaure.

Capella ha assegurat que Catalunya “porta anys” treballant per tenir una llei pròpia en aquesta matèria i ha celebrat que finalment es pugui “desencallar” aquesta qüestió. De la mateixa manera, ha dit que estan “convençuts” que els grups parlamentaris estaran d’acord en accelerar la tramitació del projecte de llei i que entre tots “seran capaços” de recollir la “feina feta” durant l’anterior legislatura.

Debat intern ERC

Preguntada per com pot afectar el debat intern d’ERC al compliment dels acords d’investidura del Govern, Capella ha subratllat que és el PSC qui ha “de fer els deures” .”Els pactes d’investidura són clars i determinats, avalats per la militància, qui té la pilota a la teulada és el PSC”, ha recordat la diputada, que també demanat que “ningú fagi dependre les seves obligacions” al debat dels republicans.

Junta de Seguretat de Catalunya

D’altra banda, Capella ha criticat que aquest dijous la Junta de Seguretat de Catalunya, presidida per Illa, no hagi acordat – al contrari del que s’havia insinuat anteriorment- que els Mossos assumeixin les competències de seguretat a ports i aeroports o s’integrin directament a l’Europol.

La diputada ha assegurat que “renunciar a aquestes competències és renunciar a defensar Catalunya” i ha demanat a l’executiu que les “defensi”. Per això, el grup parlamentari d’ERC ha registrat una petició al proposant la compareixença al Parlament de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, per “explicar en comissió els motius d’aquesta renúncia”.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut