La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i les diputades dels Comuns i la CUP Susana Segovia i Laura Vega han considerat aquest divendres com una “amenaça” a totes les dones víctimes de masclisme la querella presentada per JxCat contra els tres experts que van elaborar l’informe encarregat pel Parlament per la denúncia de l’exdiputada juntaire Cristina Casol. L’advocada, la treballadora social i el psicòleg que van elaborar l’informe, que va detectar cert ambient masclista al grup parlamentari, han declarat al jutjat com a investigats per injúries. Polítics, companys i la mateixa Casol s’han concentrat davant la Ciutat de la Justícia per donar-los suport.
Els tres tècnics només han respost a preguntes de les seves defenses i del magistrat instructor. Segons fonts jurídiques, han defensat la professionalitat i imparcialitat de l’informe, que va mantenir la confidencialitat, tot i que es va acabar filtrant a la premsa. Han explicat que totes les conclusions van ser consensuades pels tres, que es va fer sense cap intencionalitat política i que va seguir la metodologia habitual d’informes similars, i avalat i emparat pel protocol del Parlament. No obstant, aquest era el primer informe que es feia per un cas de suposat assetjament al Parlament.
Junts considera que l’informe que va fer l’associació Intress, que va guanyar la licitació del Parlament, és esbiaixat, sense fonament i amb conclusions greument ofensives. En aplicació del protocol del Parlament contra l’assetjament, l’informe assenyala que no hi ha fets provats que determinin que Casol ha patit discriminació però assenyala actituds masclistes al grup de Junts. El partit creu que s’han vulnerat els seus drets sense que s’hagi pogut defensar. A més, diuen que l’informe havia de ser confidencial i hi veuen “intencionalitat política”.
Després de la investigació, Casol va ser expulsada tant del partit com del grup parlamentari però no va renunciar al seu escó i va acabar la legislatura com a diputada no adscrita.
La diputada va denunciar el seu grup parlamentari al novembre passat. Casol, número 2 per Lleida a les eleccions del 2021, va acudir a l’Oficina d’Igualtat del Parlament per denunciar un presumpte cas d'”assetjament per raó de gènere”. La cambra va activar el protocol d’igualtat, i es va obrir una investigació per part de l’associació Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress), que va guanyar la licitació convocada pel Parlament per dur aquests casos.
Al gener l’Oficina d’Igualtat del Parlament va arxivar la denúncia concloent que “no hi ha cap fet provat” i, per tant, no va proposar cap actuació. Immediatament JxCat va querellar-se contra l’advocada, la treballadora social i el psicòleg contractats per Intress que van elaborar l’informe.
Hi ha una segona denúncia al Parlament per assetjament per qüestió de gènere. La també fins ara diputada de Junts i secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, va dir públicament en el marc del ple de les dones que havia patit assetjament i abús de poder per part de companys de partit. No obstant, arran de la querella de JxCat contra Intress, aquesta associació ha hagut de parar l’elaboració de l’informe sobre el cas de Madaula. A més, el fet d’acabar-se la legislatura precipitadament i que Madaula no formi part de les llistes de JxCat pot dificultar que es reprengui l’informe més endavant.
Crítiques a JxCat
L’advocat de dues de les querellades, Eduardo Cáliz, ha dit que la querella de JxCat “no té cap fonament jurídic”, sinó una única intenció “coactiva”, i creu que s’haurà d’arxivar aviat. L’altra advocada, Sònia Ricondo, ha dit que aquest tipus de querelles és un “instrument habitual d’agressors i institucions que volen amagar les agressions, coartar la llibertat de les víctimes a denunciar lliurement i intimidar futures víctimes”.
La mateixa Casol ha volgut donar suport als tècnics querellats i ha considerat el cas com un “clar exemple de revictimització”, cosa que considera un “error” del protocol. Per això, demana més garanties per a les dones que denuncien i una millor detecció dels casos. La diputada s’ha mostrat “desconcertada, disgustada, enfadada i enrabiada” per la situació, que just ara l’està fent patir més. Fins i tot ha dit que se sent “culpable” pel fet que els tècnics hagin de declarar al jutjat. Per això, considera “trist” que la querella de JxCat vagi just en el sentit contrari de la “reparació”.
La consellera Verge considera “molt greu i inadmissible” la presentació de la querella contra uns tècnics experts que “han fet la seva feina”, i veu “intolerable” que un partit que ha aprovat la llei i el protocol que preveuen informes independents i s’ha compromès a col·laborar en les investigacions estigui “amenaçant, intimidant i coartant a les professionals i enviant el missatge a les dones que si denuncien, poden acabar denunciades als tribunals”.
Per això, li exigeix que retiri la querella i demani disculpes públiques com a acte de reparació. “És molt trist que un partit que ha patit la judicialització de la política estigui instrumentalitzant per interessos polítics un protocol antiassetjament que és un referent a moltes assemblees legislatives, que cobreix la part política i personal i preveu investigacions independents”, ha reblat.
La diputada dels Comuns i presidenta de la comissió d’Igualtat del Parlament, Susana Segovia, ha dit que la querella de JxCat és un “pas sense retorn, un creuament d’una línia vermella que vol criminalitzar, atacar i amenaçar professionals”. Segovia ha recordat que els professionals ara investigats han aplicat un protocol que JxCat va aprovar. Per això, considera que la querella és un missatge a moltes dones per dir-los “no us atreviu amb nosaltres, ningú pot mirar ni saber què passa perquè us trobareu una querella als jutjats”. Segons ella, aquesta querella no fa mal al protocol sinó a JxCat, que “demostra que tenen pràctiques masclistes”.
Per a Segovia, el protocol ha funcionat i s’ha de seguir aplicant perquè és la “principal eina de les dones per defensar-se”, tot i admetre que es pot millorar.
Laura Vega, de la CUP, veu “intolerable” la querella i ha demanat a JxCat que la retiri. En aquest sentit, ha dit que els protocols antimasclistes són per a tothom i no pas un “privilegi”.
Per la seva banda, fonts de JxCat han lamentat l’ús “electoralista” d’unes “acusacions gratuïtes contra tot un partit polític”. Segons les mateixes fonts, la querella no és una qüestió de drets de les dones sinó sobre el “greu dany reputacional causat per unes afirmacions que s’han demostrat sense fonament”. A més, el partit lamenta que el Govern i la consellera Tània Verge participin “d’aquest plantejament per interessos purament electorals”. “Els drets de les dones no haurien de formar part de cap estratègia partidista”, conclou el partit.
En la concentració, d’unes 50 persones, hi havia també diversos advocats i companys dels querellats i altres polítics com la vicepresidenta del Parlament Alba Vergés o el diputat dels Comuns David Cid.
