L’històric advocat i activista August Gil Matamala afirma que “la lluita política, quan es recondueix a treure els presos de la presó, entra en una contradicció insalvable. La gent que és a la presó no ha sabut jugar el paper que correspon als presos polítics, que és ser la demostració física, palpable, de la repressió de l’Estat. Però els presos no poden presentar-se a les eleccions ni ser els responsables polítics, perquè condicionen totalment l’activitat del seu partit. Aquesta confusió porta al fracàs”. Ho diu en una entrevista a ‘L’Avenç’, que li dedica l’entrevista d’aquest mes de juny.
Nascut a Barcelona el 1934 va formar part, el 1956, de la primera cèl·lula comunista a la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciat, la direcció del PSUC el va encaminar cap a l’exercici de l’advocacia com a laboralista. El 1968 va abandonar el PSUC per l’orientació reformista que anava prenent el partit. Des del seu despatx d’advocat va seguir defensant, però, militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel Tribunal d’Ordre Públic. Després de la Transició, va defensar militants de Terra Lliure i els detinguts de l’“operació Garzón”. Políticament, es va aproximar a l’independentisme d’esquerres i va participar en la creació de l’Assemblea d’Unitat Popular, un precedent de la CUP, candidatura a la qual ha donat suport.
