El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata prendrà declaració en qualitat d’investigat l’exgerente de l’extinta Convèrgencia Democràtica de Catalunya (CDC) Germà Gordó aquest dimarts 3 de novembre en relació amb el presumpte blanqueig de capitals en petites quantitats del partit que s’investiga dins del cas conegut com ‘3 per cent’.
El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 va acordar el passat 23 d’octubre imputar Gordó després que l’extresorer del partit Daniel Osàcar l’apuntés com el responsable que controlava el sistema de blanqueig en petites quantitats.
D’aquesta manera, el magistrat va acceptar la petició que va fer la Fiscalia Anticorrupció, que considera que la declaració d’Osàcar va posar de manifest que “el sistema d’aflorament de diners en efectiu”, que ja s’havia descrit en anteriors informes de la Fiscalia en aquesta peça separada, “el va idear Germà Gordó”. Per conèixer la seva versió dels fets, el jutge l’emplaça el proper 3 de novembre, a les 11.00 hores, perquè comparegui per videoconferència des dels jutjats de Barcelona.
VIES D'”APLEGAMENT DE RECURSOS”
En la resolució, el jutge explica que en aquesta causa s’investiga la presumpta estructura que es va posar en marxa i les diferents vies il·legals d'”aplegament de recursos” a CDC. Una primera via serien els pagaments encoberts al partit, sota l’aparença de donacions, a través de fundacions vinculades a CDC, CATDEM i Fundació Forum Barcelona.
La segona manera de recaptar recursos seria mitjançant la recepció de grans quantitats de diners en efectiu i, finalment, mitjançant la triangulació amb empreses que assumien pagaments directes a terceres persones per serveis prestats al partit.
“Algunes d’aquestes vies d’accés no van ser sinó l’evolució sofisticada d’altres anteriors més elementals, en què es va passar gradualment d’un sistema basat sobretot en l’entrega de quantitats en metàl·lic a un sistema més complex, en el qual es beneficiava il·lícitament a CDC mitjançant l’abonament directe de factures de determinades empreses a tercers, per serveis prestats a CDC i no a aquestes empreses pagadores”, indica el magistrat.
Afegeix la interlocutòria que mitjançant aquests sistemes CDC generava i posseïa quantitats de diners en efectiu, no declarat, procedent d’empreses que pretenien, en entregar-les, ser beneficiades en la contractació pública o congraciar-se amb els jerarques del partit.
EL ‘BARRUFEIG’ AMB SUPOSATS DONANTS
Com aquestes quantitats de diners havien d’aflorar d’alguna manera, assenyala de la Mata que a CDC van cercar la col·laboració de persones properes al partit, i van posar en marxa una operativa de blanqueig de capitals mitjançant un clàssic sistema de ‘barrufeig’ que, aplicat al cas, consistiria que cadascuna d’aquestes persones ingressava en el compte del partit polític CDC una quantitat de diners equivalents a la que prèvia o posteriorment el partit li donava al, en principi, suposat donant voluntari, amb coneixement del seu origen il·lícit.
“Una conducta com la descrita, si quedés acreditada, tindria sense cap mena de dubte rellevància penal, quan els suposats ‘donants’ fan aquesta activitat exactament per ocultar el veritable origen dels diners ingressats en el compte del partit”, conclou l’instructor.
En el seu escrit, De la Mata destaca també que, com indica el fiscal, a les declaracions de les persones investigades s’ha exposat de manera coincident que les donacions es van fer a sol·licitud tant d’Osàcar com de Viloca, els qui ostentaven la condició de tresorers de CDC.
Segons el jutge, l’avanç de la instrucció ha permès establir que les donacions podien ser actes d’aflorament de diners que els havia lliurat CDC, procedent del delicte. Entre els elements que ho sustenten, exposa que les quantitats tenien una “sorprenent homogeneïtat”, de 3.000 euros, que les dates en què es produeixen són properes, que les quantitats no eren quotes d’afiliats, que tampoc no eren pagaments per aportacions al partit que feien els seus càrrecs electes amb càrrec als seus salaris públics o que tampoc es corresponien amb una campanya de donacions que hagués dut a terme CDC, sol·licitant un esforç extra als seus militants.
OSÀCAR, DECLARACIÓ CLAU
L’instructor apunta que a tot això s’afegeix la declaració d’Osàcar, qui efectivament confirma que “l’operativa descrita corresponia a una operativa dissenyada amb la finalitat de rentar diners generats per CDC de manera il·lícita”. Així, gràcies a les donacions, aconseguien “quadrar els dèficits pressupostaris que cada any es generaven per la diferència existent entre els ingressos previstos amb els que realment generava el partit”.
“Afirma a la seva declaració que la persona que directa i personalment va idear aquesta operativa, la va planejar i va dirigir la seva implementació va ser el llavors gerent del partit, Gordó Aurabell”, afegeix el jutge.
Explica a més el magistrat que Osàcar va explicar que amb aquest afany, Gordó va identificar cada any (almenys al 2008 i al 2010), una llista de potencials “donants” d’entre membres i simpatitzants de CDC, i li va encomanar que els truqués personalment, i els proposés que efectuessin una donació de tres mil euros al partit CDC mitjançant xec bancari nominatiu, a canvi de rebre la mateixa quantitat en diners en efectiu de procedència il·lícita, que els lliuraria en mà el mateix Osàcar.
LLISTA DE PARTICIPANTS EN L’OPERATIVA
Per dur a terme la maniobra una persona del Departament de Comptabilitat i Finances de CDC, que no ha estat de moment identificada, va facilitar a Osàcar una quantitat en efectiu equivalent aproximadament a tres mil euros per cadascuna de les persones incloses en la llista.
Una cop rebuda aquesta quantitat, el tresorer va procedir a actuar conforme a les ordres de Gordó respecte a les persones incloses en la llista: va rebre els xecs nominatius per import de tres mil euros dels qui van acceptar participar en l’operativa, i els va lliurar a canvi, a cadascuna, tres mil euros en efectiu.
Es van estendre i van signar rebuts per l’entrega del xec nominatiu i no es va fer el mateix amb l’entrega de la quantitat en metàl·lic, que no es va documentar de cap manera. Seguidament, Osàcar va lliurar personalment i en mà la quantitat sobrant a Gordó, segons la interlocutòria.
La declaració de Gordó tindrà lloc una setmana després que el successor d’Osàcar a la tresoreria, Andreu Viloca –també investigat en aquesta causa–, declarés davant el jutge que no tenia constància de cap sistema de blanqueig de capitals, almenys des del 2011, any en què va accedir al càrrec.
