La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, no s’ha endut cap sorpresa quan ha sabut que la Fiscalia l’acusava d’haver comès un delicte de desobediència per haver participat en l’organització del referèndum de l’1-O, motiu pel qual li reclama una condemna d’un any d’inhabilitació i una multa econòmica de 18.000 euros. “Segurament la notícia és que no és notícia perquè la justícia no fa justícia sinó que continua fent política”, ha lamentat la consellera des de Lleida, on durant un acte s’ha assabentat de la notícia, la qual ha dit que “no és bona ni pel país ni per a ningú”.
L’escrit d’acusació de la Fiscalia també inclou els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que estan acusats d’un delicte de malversació, prevaricació i desobediència, pels quals els reclama 7 i 6 anys de presó, respectivament, així com multes d’entre 24.000 i 30.000 euros.
En el moment dels fets, el 2017, Jové era el secretari general del Departament d’Economia; a càrrec seu estaven Salvadó com a secretari d’Hisenda i Garriga com a directora de Serveis. Segons el relat de la Fiscalia, als pressupostos del 2017 hi figuraven partides per a processos electorals i participatius i per a estructures d’estat, amb una partida de 57,4 MEUR per desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya, les quals van ser suspeses pel Tribunal Constitucional. Aquest, de fet, va notificar personalment les autoritats, incloent-hi Jové, que havien de paralitzar qualsevol iniciativa que signifiqués ignorar aquesta suspensió.
El ministeri fiscal també sosté que abans de l’acte de compromís amb el referèndum, celebrat el 21 d’abril del 2017, Garriga, sota la direcció de Jové, va adjudicar diversos contractes menors dirigits a l’execució d’obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); allà havia d’instal·lar-se un ‘call center’ o centre de premsa per recollir dades de participació i resultat del referèndum. Sempre segons la fiscalia, entre Garriga i Jové van coordinar l’elecció del lloc i l’adjudicació dels contractes per adequar-lo. L’actual consellera també va fer d’enllaç per aconseguir la cessió d’unes naus a Bigues i Riells.
L’escrit destaca que Garriga va demanar una contrasenya al responsable del CTTI per accedir a la web ‘referèndum.cat’, indicant-li que després havia de retirar l’exigència d’usuari i contrasenya perquè l’accés pogués ser universal per a la població.
