El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha recriminat a Suïssa “biaix polític” i falta de col·laboració en el ‘cas Tsunami’. Respon així a l’escrit que va traslladar l’autoritat judicial suïssa insinuant un “caràcter polític” de la investigació de García-Castellón i demanant més informació sobre la comissió rogatòria que havia activat el magistrat, que reclama dades bancàries de Marta Rovira i localitzar-la a Suïssa. El magistrat de l’AN ha retret a Suïssa que ni tan sols hagi atès la seva petició del passat mes de novembre de celebrar una reunió de coordinació sobre aquest cas. A més, ha advertit que els tractats internacionals prohibeixen rebutjar una sol·licitud d’assistència judicial en base a motius polítics.
García-Castellón ha volgut recordar en el seu escrit que ell mateix ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional en l’àmbit de la cooperació judicial internacional, servint com a magistrat d’enllaç d’Espanya en les repúbliques de França i Itàlia. “L’experiència acumulada permet afirmar que la cooperació judicial es basa en un principi essencial per al bon funcionament dels mecanismes existents, la confiança entre les autoritats a l’hora d’atendre allò sol·licitat”, remarca el magistrat.
Després d’insistir que ha servit més de 17 anys en l’àmbit de la cooperació, ha subratllat que des de l’inici va entendre que era important celebrar una reunió de coordinació amb les autoritats suïsses en aquest cas concret, i el 27 de novembre va traslladar la petició per celebrar-la amb caràcter urgent justament per “aclarir qualsevol qüestió relativa a aquesta comissió rogatòria”. El 19 de gener, continua, es constata que la petició s’ha traslladat però que no s’ha obtingut resposta. “Aquesta situació resulta particularment estranya, atenent la confiança recíproca que sol caracteritzar la cooperació entre els dos estats”, afegeix.
El magistrat admet desconèixer la raó per la qual no s’ha fet la reunió, però ha aprofitat per remarcar que “l’experiència demostra que la millor manera d’obviar comunicacions reiteratives, referents a noticies de premsa o equívocs és la comunicació directa entre les autoritats competents”.
“Inadmissible” que Suïssa demani informació sobre la llei d’amnistia
Així, un cop reiterada la necessitat de celebrar la reunió de coordinació, García-Castellón entra en el contingut de l’escrit que va traslladar Suïssa i rebutja donar cap explicació sobre la llei d’amnistia, com li demanava l’autoritat suïssa. Ho considera “manifestament inadmissible”, tot recordant que en un estat amb poders separats, “no correspon als jutges formular opinions consultives sobre lleis en tràmit ni hipòtesis sobre normes no publicades ni en vigor, tal i com, segur, ocorre a Suïssa”.
“Els que estan familiaritzats amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE coneixen que aquest s’absté de pronunciar-se quan se susciten qüestions de naturalesa hipotètica o quan no té els elements necessaris per donar una resposta útil”, etziba el magistrat, que diu desconèixer “qualsevol qüestió relativa a la norma citada i tampoc arriba a advertir quin interès pot tenir per qui atén a una sol·licitud de naturalesa jurisdiccional interrogar sobre una hipotètica norma no aprovada”.
En aquest sentit, després de qualificar de “singular” la petició de Suïssa, considera una “incongruència” que l’autoritat helvètica parli d’un pretès transfons polític de la sol·licitud de l’Audiència Nacional “i a la vegada s’interessa cridanerament sobre una qüestió de naturalesa eminentment política”. “Aquesta incoherència podria fer-nos pensar que el biaix polític mes aviat atén a la voluntat del responsable que rep la comunicació”, apunta.
D’altra banda, sobre la petició de més informació que trasllada Suïssa, i sense perjudici de celebrar la reunió de coordinació que reclama, García-Castellón replica a l’autoritat suïssa que la voluntat de localitzar Rovira per la via judicial i no per la policial “respon a la necessitat d’utilitzar l’instrument que ofereix una major garantia per a la tutela dels drets dels investigats”, tenint en compte que és una informació que integra un dret fonamental tutelat per la Constitució.
“Cridaner” l’interès de Suïssa per Rovira
A més, recorda que Rovira no ha donat informació sobre el seu parador, fins i tot amb un “evident menyspreu pel procediment judicial” quan facilita l’adreça de la seu d’ERC a Barcelona. En aquest punt, considera “cridaner” l’interès de l’autoritat suïssa per Rovira, i recorda que conèixer la seva adreça, tot i ser una dada de caràcter personal, “posseeix uns efectes invasius mínims”.
Pel que fa a la informació bancària, argumenta que demana dades fins al juny del 2020 perquè en aquella data es va tenir coneixement “de la voluntat de perpetrar actuacions per part de Tsunami Democràtic”, que directament qualifica de “grup terrorista”. De fet, insisteix que en aquesta comissió rogatòria “es facilita tota la informació que permet incardinar les accions de Tsunami en un delicte de caràcter terrorista”.
García-Castellón avisa, finalment, de la prohibició dels tractats internacionals invocats de rebutjar una sol·licitud d’assistència judicial amb base a motius polítics, i en cita diversos, com el Conveni 196 del Consell d’Europa, el Conveni de Montreal per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil, el Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil per a la repressió d’actes il·lícits de violència en els aeroports, i el Conveni internacional per a la repressió el finançament del terrorisme.
El magistrat insta les autoritats suïsses a comunicar-se a través d’Eurojust per dotar la reunió que vol celebrar de la “formalitat i agilitat necessàries”, evitant així la participació del Ministeri de Justícia en les comunicacions, ja que es tracta, diu, “d’una qüestió de naturalesa estrictament judicial”.
