El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha acordat la pròrroga per sis mesos de la instrucció de la causa del Tsunami Democratic en considerar que falten diligències per practicar. En una interlocutòria, el magistrat apunta que els investigats, com Carles Puigdemont, Marta Rovira i una desena més, ho han de ser per terrorisme, ja que van crear una estructura estable i jerarquitzada per “subvertir l’ordre constitucional” mitjançant la mobilització massiva. Entre les diligències que falten apunta a l’interrogatori dels familiars del turista francès mort d’un infart durant l’ocupació de l’aeroport del Prat l’octubre del 2019.
En la seva resolució, el magistrat indica que del resultat de les investigacions practicades s’infereix indiciàriament que el Tsunami va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb rols diversos que estenien el seu àmbit d’actuació en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu, la finalitat essencial de les quals era subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat i alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social massiva.
Afegeix que el Tsunami va ser fruit d’una planificació efectuada per diferents persones per executar accions de gran envergadura, amb vocació de permanència, capaces de mobilitzar una massa de persones de manera que comprometessin l’estabilitat econòmica, social, empresarial i institucional d’Espanya. Explica que la seva gestació es planificava des de temps enrere i que el seu llançament va tenir lloc el 28 d’agost del 2019 com a iniciativa de mobilització social en resposta a la sentència de de l’1-O del Tribunal Suprem.
Per al jutge, resulta rellevant constatar com “es fa referència al fet que Òmnium Cultural informés directament a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i considera, basant-se en la informació facilitada per la Guàrdia Civil que tant aquesta entitat com Puigdemont podrien haver participat en l’aparició de l’organització, extrems que s’hauran d’aclarir en la investigació”.
L’instructor recorda que la investigació ha resultat complexa i ha requerit actuacions fora d’Espanya amb l’emissió de comissions rogatòries internacionals i ordres europees de recerca als Estats Units, Suïssa, Canadà i Països Baixos, que van necessitar successives ampliacions, cosa que ha portat períodes més llargs per a la seva execució. García Castellón esmenta algunes diligències que queden pendents com peticions d’auxili internacional, una a França per demanar la declaració dels familiars del mort a l’aeroport de Barcelona d’un infart durant les protestes a l’aeroport, així com una altra sol·licitud a Suïssa per aclarir el finançament de l’organització. Aquestes peticions, així com altres diligències d’investigació recentment acordades, fan necessària la pròrroga de la instrucció d’aquest procediment diu el magistrat.
En la seva interlocutòria, el magistrat reitera que des de la provisionalitat d’aquest moment de la investigació i, sense perjudici de qualificació ulterior, els fets investigats serien susceptibles de ser qualificats com a delicte de terrorisme del Codi Penal. Tot això indica, a “la llum de la interpretació que d’aquest delicte es deriva de les finalitats previstes al mateix Codi Penal” i conforme a la directiva europea del març del 2017 de lluita contra el terrorisme.
També cita l’article 1 del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme i els seus annexos que preveuen els actes il·lícits dirigits contra la seguretat de l’aviació civil, signat a Montreal el 23 de setembre de 1971, com a Protocol per a la repressió d’actes il·lícits de violència als aeroports que prestin servei a l’aviació civil internacional, adoptat a Montreal el 24 de febrer de 1988.
