Gairebé la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els últims mesos perden més d’un 20% de l’aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars. És una de les conclusions d’una anàlisi de l’ACN de les auditories municipals, obligatòries per les entitats subministradores d’aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. Els informes revelen que Amposta i Alcanar són les poblacions que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa. Totes dues confien revertir les abundants pèrdues en la renovació dels contractes del servei. Àger també supera el 50% i Ripoll és la segona capital de comarca amb més desaprofitament hídric.
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març del 2024. De moment, 12 encara no ho han fet, segons la mateixa font, entre les quals algunes capitals de comarca: Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l’Estany), La Seu d’Urgell (Alt Urgell) i Vielha e Mijaran (Val d’Aran).
101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats. Les auditories de cadascun d’ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d’Agbar, com ara Barcelona, Badalona l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 7,7%.
Aquests balanços hídrics s’han de fer cada dos anys i s’han calculat a partir d’una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb “una metodologia pionera” que garanteix “la qualitat de les dades”. Es fan a partir de dotze indicadors d’acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d’Abastaments d’Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà “avaluar l’efectivitat de les millores implementades”.
Amposta i Alcanar lideren el rànquing de desaprofitament hídric
Amposta i Alcanar (Montsià) lideren el rànquing, i preveuen revertir la greu situació de la xarxa d’aigua potable amb la renovació o canvi dels contractes de distribució, que expiren aviat, després d’uns vint anys de concessió. Les auditories d’eficiència hidràulica que Agbar ha fet a petició de l’ACA han confirmat el mal estat de les infraestructures i la falta d’inversió. A Amposta l’actual govern municipal ha anat reposant canonades i buscant subvencions, aprofitant obres als carrers. En canvi, a Alcanar encara cal identificar i ubicar on es produeixen les fuites més importants i van haver de denunciar l’empresa perquè les obres de manteniment mai s’han fet.
La capital del Montsià perdia el 2022 més de dos milions de metres cúbics d’aigua potable, un 64% de la que es distribueix –un 60% per fuites, i el 4% restant s’escapa per errors de comptadors o aigua punxada. Dels 3.152.140 metres cúbics que van entrar a la xarxa, només hi havia 1.142.704 metres cúbics autoritzats, dels quals 979.050 facturats.
Xifres similars apareixen a l’auditoria de la mateixa companyia, Agbar, en el cas d’Alcanar. 1.355.501 metres cúbics d’aigua van entrar a la xarxa del municipi fa dos anys. 538.089 metres cúbics estan autoritzats i se’n facturen 537.152. Així, la xarxa perd més de 817.000 metres cúbics d’aigua l’any, el 60% de la distribuïda –la gran majoria, també per fuites.
Inversions fora d’abast al Montsià
En el cas de la capital del Montsià, l’alcalde Adam Tomàs defensa que l’equip de govern fa una dècada que treballa per revertir aquestes pèrdues i que, “com a mínim, s’han estabilitzat”. “Quan aixequem un carrer, canviem tot el cicle de l’aigua, creem la xarxa de pluvials i canviem clavegueres, canonades d’aigua i escomeses de fibrociment per unes de plom”, ha detallat a l’ACN. Tomàs ha posat com a exemple la “gran reparació” que han dut a terme, a Poble Nou del Delta. Era una obra molt necessària i també costosa, de prop de 900.000 euros.
Als 900.000 euros cal sumar els 700.000 d’inversió que requereixen les clavegueres d’aquest nucli urbà de la ciutat i 40.000 euros més que ha costat la millora d’una altra canonada del poble. En pocs dies, també està previst iniciar les obres de reposició d’una canonada de fibrociment que abasteix la zona de Valletes, que es va trencar el 2022. El cost és de 35.000 euros més IVA. El batlle ampostí ha denunciat que aquestes obres “tenen un cost molt elevat” per als ajuntaments i que, sense ajuts supramunicipals, “no donen l’abast per solucionar el problema endèmic de l’aigua”.
L’Ajuntament ha optat dos cops a les subvencions de l’ACA per pagar l’obra de Poble Nou i l’alcalde lamenta que no se n’han sortit. Així i tot, el consistori es presenta a les partides de subvencions per millorar el cicle de l’aigua. Estan pendents de rebre 200.000 euros per acabar amb fuites grans, un cop se sectoritzi tota la xarxa d’aigua de la ciutat. També s’ha demanat a Acció Climàtica un ajut per al polígon de l’Oriola per millorar la recollida d’aigües pluvials i el reaprofitament de l’aigua.
El contracte amb Agbar, un fre
Amposta, com Alcanar té un contracte de vint anys amb l’empresa Agbar, abans Sorea. Es va signar el 2004. Ara treballen per “renovar-lo” perquè “ha quedat completament obsolet” i no permet que la concessionària faci inversions a la xarxa. Aquest és un dels punts que es vol revertir per evitar que tot el cost recaigui sobre el consistori. Segons Adam Tomàs, també es vol incloure el canvi dels comptadors (més de 10.000 a la ciutat) perquè siguin digitals i es puguin “acotar molt més” les lectures i les pèrdues, una mesura que també té previst impulsar Alcanar.
L’alcalde d’Amposta ha avançat que el nou contracte ha de preveure, “com a mínim” una inversió de quatre o cinc milions d’euros d’entrada, “per poder començar a revertir la situació”. “Són molts recursos anualment, però s’ha demostrat que no hi arribem i que – aquesta xifra d’inversió mínima – és peccata minuta”, ha insistit.
Zero actuacions a Alcanar
La situació a Alcanar és encara més greu perquè ni l’Ajuntament pot invertir per frenar les pèrdues i el mal estat de la xarxa, ni tampoc ho ha fet l’empresa en tots aquests anys. De fet, com ha recordat l’alcalde Joan Roig, el consistori i la companyia van tenir un costós litigi perquè no es van poder recepcionar les suposades obres de manteniment que exigia el contracte.
“Cap interventor volia signar les liquidacions ni es va poder fiscalitzar la facturació que feia l’empresa a les persones i usuaris”, ha apuntat. “Les obres que s’havien de fer de renovació de la xarxa, creiem que no es van fer. Ningú ho va certificar”, ha afegit Roig. Per a l’alcalde canareu, l’auditoria publicada per l’ACA i el percentatge d’aigua que alerta que es perd a Alcanar ho corrobora.
El consistori, davant la informació que els va traslladar l’Agència de l’Aigua, ha encarregat un estudi a una empresa externa per fer una diagnosi de la xarxa i determinar “solucions a curt termini”. “La solució té molt a veure amb l’origen del que ens ha passat a Alcanar”, ha dit Roig perquè el canvi que es va fer, fa vint anys, d’un contracte d’arrendament amb la concessionària a un de gestió del servei, “ha acabat sent una catàstrofe”. “Arribats aquí, sabent que ja no es pot fer res, l’any que ve s’acaba la concessió definitiva de l’empresa i hi haurà canvis”, ha avançat l’alcalde.
A Alcanar l’abastiment de l’aigua es fa des de pous propis i una part d’Alcanar Platja rep aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). La sequera s’ha patit “a petita escala”, però el consistori reconeix que “cal ser prudents i responsables i utilitzar l’aigua com toca”.
L’Escala perd un 40% de l’aigua en fuites i espera retallar-les a la meitat
A les comarques gironines, Santa Pau (Garrotxa) és el municipi amb unes pèrdues més notables per fuites (el 47% del que entra), per bé que no estava obligat a fer l’auditoria. Ripoll (Ripollès) és la segona capital de comarca amb un desaprofitament més gran pel mateix motiu, després d’Amposta (prop d’un 45%). L’Escala (Alt Empordà) és el tercer de la llista al mateix àmbit territorial. Dels 2,3 milions de metres cúbics d’aigua que hi entren, gairebé un milió són pèrdues, la gran majoria dels quals, per problemes amb les canonades i similars (39,7% del volum d’entrada).
El municipi alt-empordanès s’abasteix actualment de quatre pous actius i un cinquè en reserva. L’aigua es capta i s’impulsa a través de canonades fins als dipòsits, on es tracta per ser distribuïda. A principis d’any, l’Ajuntament va adjudicar el que anomenen “contracte pont” amb Agbar per gestionar el servei a l’espera que es construeixi l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP). El sistema actual ha de fer front a les demandes d’un municipi gran amb més de 135 quilòmetres de carrers i diferents urbanitzacions, construïdes entre els anys 60 i 80, que compten majoritàriament amb canonades de fibrociment. De fet, es calcula que més del 44% de les canonades de la xarxa que té el municipi estan fetes amb aquest material.
Durant l’any 2022, les dades registrades mostren unes pèrdues en fuites del voltant del 40%. L’alcalde, Josep Bofill, diu que en els últims dos anys, però, s’han fet actuacions “puntuals” i s’ha aconseguit “millorar” entre un 2 i un 3%. “A dia d’avui estem al voltant del 37%”, explica. Però en tenen més de previstes. El contracte signat amb Agbar preveu una inversió d’entre 150.000 i 200.000 euros en actuacions de millora, a banda d’una subvenció de 150.000 euros de l’ACA. “Aquests diners aniran, bàsicament, a “sectoritzar” perquè és importantíssim detectar en quines zones tenim més pèrdues abans d’actuar”, remarca Bofill.
En aquest sentit, però, admet que tenen localitzades algunes urbanitzacions on els problemes serien més evidents. En concret, les de Montgó, “que està molt deteriorada” i “comporta reparacions cada anys”, o el Camp dels Pilans, on també hi ha canonades “molt i molt velles” i amb una “alta pressió”.
Amb aquestes mesures, el municipi espera situar-se en un termini “relativament curt” a l’entorn de la mitjana de Catalunya, amb entre un 15 i un 20% de pèrdues. Aquí Bofill admet que assolir el 100% és molt difícil i posa en valor, més enllà d’aquestes actuacions, “la feina que s’ha fet per reduir els consums”. “Hem vist que els dos últims anys hem reduït al voltant d’un 15-20% el consum global. I això s’ha fet primer per accions concretes de l’Ajuntament tancant dutxes de les platges, reduint temporalitat de regs, i invertint en el que són edificis municipals. I també a través d’una campanya que es va fer conscienciació”, afegeix.
Àger, un cas particular
A Ponent, les dades recopilades indiquen que el municipi més afectat per aquestes pèrdues d’aigua és Àger (Noguera), on els 146.805 metres cúbics que entren es redueixen a la meitat sense comptar les pèrdues (51,4% per fuites i similars, i 2,8% per errors de comptadors i aigua punxada). En aquest cas, la xarxa de subministrament d’aigua és d’unes “característiques molt especials, ja que té al voltant de 40 quilòmetres de canonades per abastir a les nou poblacions que formen el terme municipal”, ha explicat el tinent d’alcalde i regidor d’Obres, Jordi Cortasa.
Cortasa ha defensat que “el fet de tenir més quilòmetres de canonades fa que puguem patir més incidències”. A més, el recorregut dels conductes passa “per camins o fins i tot zones boscoses”, ha afegit. Amb tot, “estem acabant de substituir dos trams de canonades de més d’un quilòmetre que són les que més problemàtiques i fuites han generat al llarg de l’any. Tenim el propòsit de reduir les avaries i les pèrdues en la distribució”, ha afirmat.
A banda d’això, l’ajuntament ha demanat altres ajudes que ja estan concedides per “sectoritzar” les canonades amb l’objectiu de millorar l’optimització del sistema i detectar si hi ha pèrdues que “no afloren”, ha comentat Cortasa. Així mateix, el consistori ha sol·licitat també ajuts per habilitar nous comptadors, ja que els actuals superen de llarg la seva vida útil.
“Hi ha un tipus de pèrdues que possiblement són reducció del comptatge dels comptadors dels abonats. Els comptadors tenen una vida d’uns 12 o 13 anys i aquí en tenim que ja superen de molt aquesta xifra d’anys”, ha dit Cortasa.
Pèrdues també per errors en comptadors o punxar l’aigua
Els balanços hídrics s’han calculat a partir d’una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb “una metodologia pionera” que garanteix “la qualitat de les dades”. Es fan a partir de dotze indicadors d’acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d’Abastaments d’Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà “avaluar l’efectivitat de les millores implementades”.
A banda de les fuites, els informes també recullen un altre supòsit de pèrdua d’aigua: els errors en els comptadors o bé punxar aigua per consumir-ne sense pagar, que s’inclouen agregats a la mateixa categoria. El centenar de municipis declara que s’escapen per aquests motius un 4% del total de mitjana. Amb tot, alguns sobresurten especialment de la mitjana, com ara Caldes de Montbui (13,5%) o bé Esparreguera (12,5%) o el Vendrell (12,4%).
Els informes també revelen la disparitat d’orígens de l’aigua que fan servir els municipis. En alguns casos, la totalitat és importada –normalment d’una xarxa veïna–. És el cas d’Igualada, Lleida, Granollers, Sabadell o Terrassa. En altres casos és al 100% produïda pel propi gestor de la xarxa, com passa a Berga, Vic, Tàrrega, Puigcerdà, Girona, Santa Coloma de Farners o Olot. En aproximadament la meitat dels casos, és una barreja entre aigua pròpia i de fora, com el cas dels 17 municipis d’Aigües de Barcelona, que tenen un 42% provinent d’altres llocs i un 58% de produïda per la pròpia empresa.
