L’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha negat aquest dilluns tenir “cap coneixement” de la creació de l’anomenada ‘policia patriòtica’ ni de l’existència de ‘l’operació Catalunya’. Tampoc de l’espionatge a l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Durant la seva compareixença davant la comissió d’investigació del Congrés sobre la guerra bruta del govern del PP contra l’independentisme, ha afirmat que ella “mai va donar cap instrucció de crear cap mena de ‘policia patriòtica’ ni d’investigar ningú”. “Les meves úniques instruccions al meu equip han estat sempre complir amb la Constitució i les lleis”, ha afirmat.
Sáenz de Santamaría ha comparegut el mateix dia que s’ha donat a conèixer que durant la seva etapa com a vicepresidenta es va espiar l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas. Segons ha fet públic RAC1, Mas va ser la primera víctima d’espionatge amb aquest sistema a l’Estat, i els seus aparells van estar intervinguts durant cinc anys, des de juliol del 2015 fins al maig del 2020. El seu mòbil va rebre 32 infeccions coincidint amb actes o reunions polítiques importants. Precisament Mas compareixerà aquesta tarda a la mateixa comissió de l’operació Catalunya del Congrés.
L’exnúmero dos del govern de Rajoy ha afirmat que ella mai va mantenir reunions amb el director general de la Policia Nacional Ignacio Cosidó, malgrat que aquest va afirmar que parlava directament amb ella i amb la seva cap de gabinet, María Pico. Tampoc amb l’excomissari José Manuel Villarejo. “Per a mi, la democràcia es basa en el respecte”, ha dit, i “no puc opinar ni parlar del que no conec, perquè em semblaria una imprudència per la meva part”.
Pel que fa a l’espionatge a Artur Mas, ha recordat que el que era director del CNI durant el seu govern, Félix Sanz Roldán, havia estat nomenat pel govern de Zapatero, i ella “mai li va donar cap instrucció que no fos complir amb la directiva nacional d’intel·ligència d’acord amb la constitució i les lleis”. “Mai li vaig donar cap instrucció que fos contravenir l’ordenament jurídic”, ha afirmat.
A més, ha recordat que la informació sobre l’espionatge parla del període 2015-2020, i el seu govern va cessar el maig del 2018 per una moció de censura. “Sobre el temps que transcorre entre 2018 i 2020, imagino que tindran interès en el fet que la persona que va exercir les meves tasques segui on estic jo perquè respongui amb la mateixa claredat, perquè jo arribo fins on arribo”.
També ha afirmat que li sembla “curiós” que l’informe de l’espionatge a Artur Mas hagi aparegut el mateix dia que ella i l’expresident de la Generalitat compareixen a la comissió d’investigació, i ha apuntat que desconeix l’informe i qui l’ha confeccionat.
També ha defensat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat. Ha recordat que es va activar amb el coneixement i la participació del PSOE i de Cs. “En aquella decisió, que va ser la més important que es va prendre a Catalunya, no només hi estava d’acord el govern espanyol, sinó també els principals partits”. “Vaig parlar molt d’aquestes qüestions, també amb el PSOE, començant pel seu secretari general actual”, ha dit en referència a Pedro Sánchez.
Ha volgut desprestigiar les declaracions de l’excomissari Villarejo, amb qui ha dit que mai ha tingut “cap relació”, i ha afirmat que no té informació de l’operació per fer caure la Banca Privada d’Andorra (BPA), perquè “els únics comptes” que li interessaven eren “els comptes públics”.
Durant la compareixença, els diputats de Junts i ERC Josep Pagès i Pilar Vallugera li han retret que hagi mantingut que no tenia cap coneixement de les actuacions del CNI i de la ‘policia política’. Li han recordat que l’espionatge i les actuacions il·legals estan recollides en informes i sentències judicials. La secretària general de Podem, Ione Belarra, també li ha retret l’espionatge a la seva formació durant el govern de Rajoy.
