La Intersindical catalana, el sindicat CIG de Galícia i ELA del País Basc han firmat una declaració conjunta en defensa d’un model sindical nacional i de confrontació que constata que a l’Estat espanyol “no hi ha hagut un veritable procés de ruptura amb el franquisme”. Els sindicats sobiranistes han anunciat un front comú d’unitat sindical en favor de l’autodeterminació i de les millores laborals en contraposició al model “caduc” de CCOO i UGT, que aposta per un diàleg social “ineficaç i inútil”. “El sindicalisme no es redueix al model de CCOO i UGT, ni al diàleg social. No renunciem als drets de participació, però l’estratègia és la lluita, la mobilització i el conflicte”, ha dit el secretari general de CIG, Paulo Carril.
Les organitzacions contràries a les darreres reformes laborals i de pensions han assegurat la justícia social en un context de crisis múltiples és “indissoluble” de l’emancipació nacional i han argumentat que avançar en un marc laboral propi és “una necessitat objectiva” per millorar les condicions dels treballadors de Catalunya, Galícia i el País Basc.”Tan dura és la negació de la realitat plurinacional i del dret a l’autodeterminació com la regressió en els drets socials”, ha dit el secretari general del sindicat majoritari gallec, en l’acte de presentació de la declaració feta a Barcelona.
Al seu torn, el secretari general d’ELA, Mitxel Lakuntza s’ha sumat a la denúncia a la “farsa del diàleg social i al centralisme de l’Estat a l’hora de centralitzar” les polítiques laborals i ha defensat que “el sindicalisme de confrontació és l’únic que pot ajudar a avançar en drets laborals”. Segons el secretari general del sindicat basc majoritari “el diàleg social dona a la patronal una capacitat de veto”
“La nostra activitat com a sindicats no s’entén també sense el compromís amb els drets col·lectius i nacionals. No tots els models sindicals són iguals. Ens uneix un model honest i eficaç, que es basa en l’organització dels treballadors
La declaració fa especial esment a la defensa dels drets lingüístics a la feina, que “també són drets laborals”. El document recull el compromís a situar al centre de l’estratègia la millora de les condicions dels treballadors i el rebuig al diàleg social “com a instrument de contenció” dels treballadors i de “servei als interessos de les elits”.
“Els països que no tenim un marc polític que garanteixi els drets nacionals necessiten organitzacions en tots els àmbits que avancin cap a l’alliberament. El sindicalisme social i de classe és necessari”, ha dit el secretari general de la Intersindical, Sergi Perelló, que també ha carregat contra el “seguidisime polític” del sindicalisme majoritari que “perpetua la pèrdua de drets”.
D’altra banda, Perelló ha defensat que hi ha “escletxes” per fer canvis encara que Catalunya no pugui legislar totalment sobre matèries laborals per exemple incrementant el salari mínim que es paga en els serveis que subcontracten les administracions públiques.
Els tres sindicats s’han mostrat “profundament preocupats per l’ofensiva reaccionària i recentralitzadora” que consideren que criminalitza la mobilització social i sindical i per l’avenç d’ideologies d’extrema dreta.
Els sindicats català, gallec i basc han denunciat que a l’Estat espanyol no hi ha hagut un “veritable procés de ruptura amb el franquisme” i els poders estatals, especialment la judicatura, les forces de seguretat i “una part important” dels mitjans de comunicació mostren “biaixos ideològics” que “neguen la pluralitat nacional de l’Estat. També rebutgen “qualsevol intent de justificar guerres i violències”.
Les organitzacions han posat sobre la taula que les ideologies d’odi “troben un terreny fèrtil” per desviar l’atenció en un context de cost de la vida a l’alça amb salaris que no permeten cobrir dignament les necessitats bàsiques de la classe treballadora.
