Carme Forcadell aposta perquè una dona d’esquerres presideixi el Parlament i perquè el Govern sigui paritari. L’ACN ha entrevistat l’expresidenta a les portes del 8-M, i recorda que la llei d’igualtat de la cambra obliga que la Mesa també tingui la meitat de representació femenina. A Forcadell li va fer “vergonya” que, en canvi, la Mesa de l’última legislatura tingués una sola diputada a l’inici -dues al final- en un total de set cadires. L’exdirigent d’ERC també afirma que moltes de les preses comunes no haurien delinquit sense haver estat abans víctimes del masclisme. De fet, Forcadell denuncia la desigualtat de gènere “estructural” als centres penitenciaris, com per exemple en els programes de reinserció “fets i pensats per a homes”.
Empresonada a Wad-Ras, però encara amb el permís del tercer grau, Forcadell atén les preguntes de l’ACN i demana als partits que compleixin la llei d’igualtat del Parlament per formar una Mesa paritària. L’expresidenta de la cambra exigeix que “no torni passar” com a l’última legislatura, i que les institucions siguin “modèliques”. “Si exigim a la societat i a les empreses que hi hagi paritat, les institucions també ho hem de ser”.
Forcadell creu que, d’acord amb els resultats del 14-F, la presidència del Parlament l’hauria de tenir algú d’esquerres, i admet que li “agradaria” que fos una dona: “La discriminació positiva ha funcionat al llarg de la història”, ha argumentat. L’exdiputada d’ERC defensa que als homes no se’ls pregunta si estan “capacitats” per ocupar cadires i òrgans de direcció, de manera que a les dones tampoc se’ls ho hauria de fer: “Estem igual de capacitades”, conclou.
Conselleria de Feminismes
Forcadell, ferma defensora de la igualtat entre dones i homes, i de la lluita feminista, apunta que li “agradaria molt” poder tenir alguna responsabilitat política en aquest àmbit. De fet, explica que la conselleria de Feminismes i Igualtat que vol crear ERC en el nou Govern seria “l’única cosa” que li faria fer “un pas endavant” per tornar a primera línia política.
Forcadell, però, recorda que està inhabilitada pel Suprem a 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació -a més de la condemna de presó de la mateixa durada- pel delicte de sedició, de manera que no pot ocupar càrrecs públics: “Estic inhabilitada, però puc donar la meva opinió”, conclous.
Sigui com sigui, l’exlíder de l’ANC subratlla que la conselleria ha de treballar per intentar solucionar la discriminació contra la dona, “especialment la violència masclista”. Tant és així, que Forcadell subratlla que “la revolució del segle XXI arribarà de la mà del feminisme i l’ecologisme”.
Masclisme a les presons
A l’entrevista, l’expresidenta del Parlament constata les desigualtats que pateixen les dones, també en els centres penitenciaris. Forcadell ja va liderar una revolució feminista a la presó de Mas d’Enric (El Catllar). Va fer del moviment el seu dia a dia per “empoderar” les 32 dones amb qui compartia mòdul, intentant que les altres internes reflexionessin sobre el seu paper com a dones, dins i fora de Mas d’Enric.
Un cop a Wad-Ras (Barcelona), Forcadell destaca que aquesta presó és l’única que només és per a dones, que és un centre molt més petit, i amb mares i infants de fins a 3 anys: “Dona un caliu que no tenen altres presons”, comenta. En canvi, lamenta que la resta de centres penitenciaris de Catalunya estiguin “fets i pensats per a homes”, amb un mòdul de dones a part.
Forcadell reflexiona sobre la situació de moltes de les dones empresonades: “M’he adonat que la majoria han delinquit, però que també són víctimes. I a vegades penso que si no haguessin estat víctimes, no serien delinqüents. No sé què és primer. I aquesta reflexió m’ha portat a treballar per evitar que aquestes dones no hagin d’arribar a la presó. Perquè si haguessin tingut les mateixes oportunitats que d’altres, no haurien arribat a la presó”, subratlla.
Encara en clau feminista, Forcadell exposa que ha anat treballant sobretot en l’auto-consciència, per explicar la importància del moviment, i perquè les altres preses guanyin autoestima. L’expresidenta del Parlament destaca que de tota la població reclusa només entre un 6 i un 7% son dones però que, en canvi, se les tanca en centres “fets i pensats” només per als homes. “En comptes de premiar-nos, ens castiguen en presons d’homes”, denuncia.
Forcadell critica el masclisme estructural de la societat, però també el que és present als centres penitenciaris. L’exdiputada lamenta que tant les feines, les instal·lacions esportives com els programes de reinserció “estan majoritàriament pensats per a homes”. Aquesta realitat d’injustícia obliga les dones a “buscar el seu espai, obrir-se camí i moure’s en un món d’homes”. En definitiva, a superar una “doble lluita”: la de la condemna i la de la desigualtat.
“La presó reflecteix que la societat és masclista. I el masclisme és estructural, de manera que també és a la presó”. A tall d’exemple, Forcadell manifesta que els programes de reinserció per a dones tenen “molt a veure” amb la família i la maternitat, àmbits que no s’inclouen en les tasques laborals per als homes. “Estem estigmatitzades per totes bandes”, conclou.
