La presidenta legítima del Parlament Carme Forcadell ha lliurat aquest dimarts totes les cartes que ha rebut des de que va ser empresonada, fa tot just tres anys, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Seguint les passes d’altres presos de l’1-O, Forcadell ha volgut donar tota aquesta documentació epistolar a la ‘casa de la memòria’ per contribuir a la construcció de la història col·lectiva de Catalunya: “Aquestes cartes pertanyen a la memòria col·lectiva d’un país. Perquè la història no només la fa la gent que pren decisions, sinó també les persones amb petits gestos com escriure una carta”. Durant l’acte de lliurament, Forcadell ha assegurat que rebre tantes mostres de suport de persones anònimes l’han ajudat a conviure amb la vida a presó.
No sap quantes n’hi ha, però hi ha cartes enviades als centres penitenciaris d’Alcalá-Meco, Puig de les Basses, Mas d’Enric i Wad-Ras, on ha estat interna Forcadell en diferents etapes durant els darrers tres anys, des de que va ser empresonada un altre 23 de març, de 2018, i fins al passat mes de febrer de 2021.
“Al principi no sabia si en serien moltes i no les vaig contar”, explica Forcadell. A mesura que el volum de missives anava creixent les va anar traient de la presó aprofitant les visites de familiars i quan va sortir en tercer grau per primer cop ja no va tenir “valor de contar-les” en veure la gran quantitat de cartes que s’havien acumulat a casa seva.
L’Arxiu Nacional de Catalunya les ha arxivat en prop de mig centenar de caixes, que les custodiarà al costat de les que havien donat també altres presos, com Carles Mundó, Josep Rull o Joaquim Forn. La que fou presidenta del Parlament (2015-2017) assegura que el valor d’aquesta documentació epistolar és “incalculable” pel sentit històric que tenen.
“Expressen una opinió col·lectiva. El seu contingut es història”, afirma Forcadell, que també hi aprecia un valor sentimental molt important durant la seva estada a presó: “Sense aquestes cartes la nostra situació hagués estat molt mes dura”, afirma. “Són cartes molt feridiques que expressen sentiments”, afegeix Forcadell.
La presa política valora especialment les missives de gent anònima que van començar arribar als pocs dies d’ingressar a presó i recorda també amb emoció la reacció dels funcionaris de presons davant aquell allau de correspondència. “Si tanta gent les escriu no deuen ser tan dolentes, ens deien”, ha explicat Forcadell.
A l’acte de lliurament a l’Arxiu Nacional han assistit també la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, que han destacat el gran valor històric de la documentació aportada per Forcadell. “La presó busca l’oblit i la desmemòria d’una nació, però no deixem passar les coses”, ha assegurat Ponsa.
Borràs veu en el gest d’escriure de les persones que han escrit a Forcadell una “forma d’intervenir al món” i assegura que aquests testimonis serviran d’aquí a uns anys per “consignar què ha passat” a Catalunya i explicar la “solidaritat desfermada a través de les paraules”.
