L’oficialitat del català continua trobant-se com a entrebancs les reticències d’alguns països europeus a votar a favor de la petició. Després que la qüestió decaigués de l’agenda europea, aquest dimarts s’ha tornat a debatre a la reunió dels ministres europeus d’Afers Exteriors, tot i que sense votació. Malgrat els intents de l’Estat espanyol de convèncer la resta de països, Finlàndia continua mostrant-se reticent a votar a favor de fer oficial el català a la Unió Europea, al·legant que està “preocupada” per les “repercussions” que pugui tenir en les seves llengües minoritàries.
El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha assegurat aquest dimarts que la “principal preocupació” del seu país sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE és “cap a on pot conduir” la possible oficialitat de les tres llengües. Tot i que el ministre finlandès ha remarcat que el seu país està “obert” a estudiar la proposta i ha dit que cal esperar a veure “com va” la discussió d’aquest dimarts. “Entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, ha afegit.
Altres països, però, s’han mostrat partidaris de l’oficialitat del català a la UE. És el cas de Romania, que tal com ha assegurat la seva secretària d’estat del ministeri d’Exteriors, dona suport a l’oficialitat perquè entén que és “molt important” per al govern espanyol. “El que ha fet fins ara Espanya és presentar tots els passos per deixar clar que no crearà un precedent i sobre la determinació de finançar les traduccions. Són arguments suficients per donar-hi suport”, ha subratllat Grigore.
