En la tercera taula de diàleg, tots dos governs han arribat a dos acords rellevants: el primer aconseguir unta total desjudicialització i, per altra banda, aconseguir revertir la situació de la llengua catalana, protegint-la i impulsant-la.
Així mateix, tots dos governs s’han compromès “a avançar en el diàleg i la negociació” tot superant i posant fi a la dinàmica i els efectes de la judicialització dels darrers anys, que ha contribuït a accentuar “el conflicte polític, ha afectat les relacions polítiques i institucionals i ha polaritzat els posicionaments polítics i socials”.
En aquest sentit, la Generalitat assegura que “cal reforçar l’aposta per solucions polítiques, sempre en el marc de la seguretat jurídica i de l’atenció a les demandes democràtiques avalades per una majoria social àmplia i transversal segons els principis i l’ordenament democràtic i s’ha de concretar en mesures que suposin un avenç que millori la situació de partida i contribueixin a resoldre el conflicte polític”.
Com aconseguiran posar fi a la judicialització? Amb el reforç dels drets fonamentals, amb el compromís polític i institucional amb la seguretat jurídica, l’ordenament i els principis democràtics, amb l’aposta per avenços graduals i concrets sobre la base d’acords públics que siguin representatius d’una majoria àmplia i transversal en l’àmbit social i parlamentari. Tot i això, aquests avenços s’hauran de concretar en reformes legislatives, tal com ha manifestat Vilagrà.
L’impuls i la protecció de la llengua catalanaç
D’altra banda, el Gobierno s’ha compromès a no menysprear la llengua catalana, tal com han fet fins ara; tot plegat amb el convenciment que enfortir la vitalitat del català suposa una mesura que referma la confiança necessària entre les parts per al procés de diàleg i negociació, el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya consideren necessari renovar i reforçar la protecció i l’impuls del català en tots els àmbits socials i promoure les reformes legislatives i les inversions necessàries per potenciar el caràcter plurilingüe d’Espanya.
Per aconseguir la fita, s’han compromès a “treballar conjuntament per afavorir un ampli consens amb els objectius següents: Garantir el nivell de coneixement i ús del català i contribuir a l’enfortiment i la millora del model educatiu de Catalunya”
Tots dos governs comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua utilitzada normalment com a vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu de Catalunya, i l’aranès a la Vall d’Aran. Tot i això, la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari haurà d’estar basada exclusivament en criteris pedagògics de manera singular per a cada centre.
En tot cas, el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat es comprometen a resoldre per la via del diàleg i la negociació els conflictes que hi pugui haver en l’aplicació o el desenvolupament del marc normatiu vigent en relació a la llengua catalana i el Gobierno es compromet a facilitar iniciatives per potenciar la llengua.
