Felipe VI torna aquest divendres a Barcelona enmig d’un ambient que els col·lectius independentistes volen que noti com a hostil. Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat manifestacions al llarg del matí per fer saber tant al monarca com al president del Gobierno, Pedro Sánchez, que no els són benvinguts. Els dos mandataris coincideixen a la capital catalana en l’acte de clausura de la Barcelona New Economy Week. Un esdeveniment que no comptarà amb la presència ni del Govern ni de l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que rebutgen assistir als actes protocolaris de Felip VI tot i que per motius diferents. El Govern critica la repressió contra l’independentisme i Colau els escàndols de corrupció que envolten la corona.
A mode de preludi, els actes de rebuig a la presència del Rei d’Espanya a Barcelona ja han començat aquest dijous, en el marc de la crida que l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha fet perquè tothom qui volgués cremés fotos de Felip VI davant dels ajuntaments catalans, en una acció a la qual també s’han sumat els CDR.
Per a aquest divendres, els CDR han convocat una manifestació al barri barceloní del Born, amb punt d’inici a les cruïlles del carrer Argentera i el carrer Comerç a les deu del matí. La crida s’ha difós a través de les xarxes amb un cartell amb el lema ‘Escac i mat’ i frases com ara ‘Aquest divendres ens manifestarem per combatre l’hereu polític de Franco’.
En paral·lel, una cadena humana a la mateixa hora cobrirà l’espai que va de l’Estació de França, on se celebra la Barcelona New Economy Week, al monument de Colom, igualment per rebutjar la presència del monarca. “Catalunya no té rei”, afirmen els organitzadors, que han dividit la cadena en nou trams per evitar aglomeracions i complir les mesures sanitàries que exigeix la covid-19. L’acció compta amb el suport de partits, entitats i sindicats de caire independentista.
La relació de Felip VI amb Catalunya des del discurs que va oferir a la població espanyola el 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum d’autodeterminació considerat il·legal pel Tribunal Constitucional i de les càrregues de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que van deixar més de mil ferits, ha estat cada cop més complicada, fins al punt que el 25 de setembre l’executiu espanyol va recomanar-li que no assistís a la tradicional entrega de despatxos a la nova promoció de jutges a Barcelona perquè no es donaven les condicions de seguretat necessàries, a pocs dies de la sentència d’inhabilitació de l’aleshores president de la Generalitat Quim Torra, i del tercer aniversari de l’1-O.
Aquesta polèmica va tenir una derivada afegida quan va transcendir que Felip VI va trucar el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, per manifestar-li que li hauria agradat ser a l’acte de Barcelona, en una acció que membres del govern espanyol van considerar que el monarca maniobrava contra l’executiu.
Tampoc ha ajudat a la imatge de la monarquia els escàndols de corrupció que l’envolten, que han obligat el rei emèrit a fugir de l’Estat en plena etapa estival i refugiar-se a l’Aràbia Saudita i al seu fill a renunciar a l’herència del pare. Aquest cas, sumat a d’altres com l’empresonament del cunyat de Felip VI Iñaki Urdangarín, han fet posicionar-se en contra del monarca figures destacades de la política com la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que aquest divendres tampoc assistirà als actes protocolaris del Rei a la capital catalana.
Abans d’això, Felip VI i Letízia van visitar a finals de juliol el monestir de Poblet, en el marc de la gira que feien arreu de l’Estat arran de la crisi de la covid-19. A l’exterior del recinte hi va haver protestes convocades per Òmnium i l’ANC, enmig d’un fort dispositiu policial que va acabar carregant contra els manifestants. El mateix dia havia de visitar Barcelona, però la Sarsuela ho va ajornar adduint-ho a la situació sanitària. Tot el viatge ja va ser motiu de fricció entre el monarca i l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. Abans de fer-lo, el Rei va comunica per carta a Torra la intenció de viatjar a Catalunya. Torra li va respondre, també per carta, que amb la situació de pandèmia era millor evitar desplaçaments innecessaris.
Pocs dies abans d’aquesta visita, el mateix vicepresident del Govern, Pere Aragonès, denunciava la corrupció de la monarquia espanyola i la titllava d’organització criminal. “Veiem com a la Zaruela els feixos de bitllets anaven repartint-se mentre la gent d’aquest país passava gana i patia precarietat, això cal denunciar-ho i cal fer caure aquest règim i monarquia”, assegurava.
I encara abans, el novembre del 2019, un altre discurs del Rei tornava a posar el dit a la nafra del sector independentista. Durant el lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona, al Palau de Congressos de Barcelona, Felip VI va considerar que a Catalunya “no poden tenir cabuda ni la violència, ni la intolerància ni el menyspreu als drets i les llibertats dels altres”. L’afirmació va arrancat l’aplaudiment del públic assistent a la cerimònia. A fora, centenars de persones es manifestaven en contra de la seva presència a la capital catalana.
