Fins ara, la Sara treballava com a dependenta d’un supermercat. La jornada reduïda i l’assistència dels pares li permetien combinar la feina amb la cura dels fills, de vuit i cinc anys. A conseqüència del decret de l’estat d’alarma, amb les escoles tancades i els avis confinats, la Sara s’ha vist obligada a demanar una reducció del 100% de jornada i de sou. Com ella, cada vegada són més les dones que plantegen una reducció de la jornada o, fins i tot, deixen de treballar davant la impossibilitat de compaginar la vida laboral i personal. “Tornarem 50 anys enrere. I no ens ho podem permetre”, ha advertit la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé.
El tancament dels centres educatius i les llars d’infants, així com la impossibilitat d’externalitzar els serveis domèstics, han representat un augment “sense precedents” en les tasques de la llar i la cura dels infants durant aquests dos mesos de confinament. “Les dades que hem pogut recollir fins ara indiquen que aquest increment l’han assumit majoritàriament les dones”, ha reconegut la professora del departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), Lídia Farré.
Aquest és el cas de l’Anna –nom fictici. El marit, dedicat al sector de l’automoció, s’ha hagut de desplaçar al lloc de feina durant el confinament. Ella ha assumit la cura de les tres filles i, al mateix temps, ha teletreballat a jornada completa. Per poder combinar ambdues feines, l’Anna comença a treballar a les set del matí, per aprofitar dues hores mentre les nenes encara dormen. “No és saludable. És un sobreesforç que s’entén que s’ha de fer, però estic esgotada”, ha lamentat, en una conversa amb l’ACN.
La sobrecàrrega no té només un impacte econòmic, sinó també en el benestar de les dones. “Hi ha hagut un augment molt gran de situacions d’ansietat i d’angoixa provocades per la incapacitat de poder arribar a tot”, ha denunciat la directora general de la Fundació Surt, Sira Vilardell, que treballa amb dones que han passat per situacions de vulneració de drets o de desigualtat.
Tot i que el confinament ha obligat, en la majoria dels casos, els homes i les dones a estar el mateix temps a la llar, les tasques domèstiques i la cura dels infants han continuat sent responsabilitat de les dones. Segons un estudi elaborat per Lídia Farré, des de la UB, i la professora Libertad González, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el 62% de les dones s’han fet càrrec de l’acompanyament educatiu dels fills, en comparació amb el 38% dels homes. Abans del confinament, el repartiment era del 64% i el 36%.
Pel que fa a les estones de lleure amb els infants, el 55% de les dones ha assumit aquesta tasca, envers el 45% dels homes. Abans del confinament, els percentatges eren d’un 56% i un 44%. L’única feina de la llar on els homes han incrementat molt la participació és en la compra, que s’ha convertit en “una tasca d’homes” durant el confinament, segons l’informe.
La primera setmana d’estat d’alarma, el marit de la Mònica va donar positiu en coronavirus i, deu dies més tard, va haver d’ingressar a l’hospital. Des d’aleshores, ella s’ha fet càrrec dels fills, fins i tot fent-los “de mestra”, ha assumit totes les tasques de la llar i ha continuat teletreballant a jornada completa. Tot i que no s’ha plantejat cap reducció de jornada, ara preveu demanar a l’empresa continuar teletreballant fins a la reobertura de les escoles. El marit, sanitari, haurà de tornar a la feina.
“La gran por és que aquesta crisi, que està afectant més a les dones, ens faci retrocedir en termes d’igualtat de gènere vint o trenta anys. Les dones patiran més les pèrdues de feina i s’estan veient més afectades pel tancament de les escoles”, ha advertit Farré.
De fet, abans del confinament, el 30% de la població catalana estava en risc de pobresa, majoritàriament dones monomarentals. “Quan sortim de la pandèmia, aquestes dones, que ara depenen del menjar de la Creu Roja i Càritas, estaran pitjor que abans”, ha alertat la directora de l’ODEE.
De fet, els estralls de la crisi del coronavirus ja s’han començat a notar. Abans del confinament, la Fundació Surt atenia seixanta famílies per cobrir les necessitats bàsiques, una xifra que ara s’ha triplicat fins a les 180 famílies. “Moltes de les dones han estat acomiadades, han perdut la feina o han perdut l’accés a les prestacions i han requerit molt assessorament i acompanyament”, ha afirmat la directora general de l’entitat.
Vilardell ha denunciat la manca de mesures o recursos per “acompanyar” les dones amb un procés “d’equiparació de drets”. “Va a costa que sempre acabi pagant el més vulnerable i que les dones entomin una sobrecàrrega molt més gran de la que tenien i continuïn precaritzant molt més la seva situació”, ha criticat.
Aquesta és “especialment greu” en el cas de les famílies monomarentals, ha lamentat Farré. Prop d’un 50% de les persones ateses a la Fundació Surt són famílies monomarentals. Ara, moltes d’aquestes dones han perdut les feines, l’única font d’ingressos, i la possibilitat d’accedir a les prestacions. A aquest problema s’hi suma la dificultat de recuperar el lloc de treball per la impossibilitat de conciliar la vida laboral i la personal.
“Després de les retallades, les dones que estan soles amb càrregues familiars no ho tenen gens fàcil”, ha denunciat la secretaria de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI de CCOO, Alba Garcia. “La precarietat laboral, que té rostre de dona, és el punt de mira per qualsevol de les mesures per sortir de la crisi”, ha manifestat. Davant aquesta situació, CCOO planteja l’ingrés mínim vital i la renda garantida a Catalunya com dues mesures per “pal·liar” la situació “precària” d’algunes dones fins que es recuperi l’economia.
Com a una via per a mirar de reduir l’augment de la vulnerabilitat de la meitat de la població, la directora de l’ODEE ha reclamat la creació d’un comitè en clau de gènere, amb el 50% de dones, perquè posi el “focus” en la cura de les persones.
Per la seva banda, la professora de la UB ha proposat implementar uns permisos per tenir cura dels infants. Inspirades en els permisos de maternitat o paternitat, aquestes subvencions remunerades permetrien alliberar als treballadors de les obligacions laborals fins a la reobertura de les escoles. Per preservar la igualtat de gènere entre els progenitors, els permisos s’haurien de repartir a parts iguals i haurien de ser intransferibles, assegura.
En qualsevol cas, Farré considera que la crisi sanitària també pot haver revertit la norma social en algunes famílies, on la dona treballa en el sector sanitari o essencial. Durant el període de confinament, l’Òscar -nom fictici- s’ha encarregat de les tasques domèstiques i la cura dels infants, mentre la seva dona treballava a l’hospital. “En aquestes famílies s’ha obert un nou paradigma, s’han generat uns canvis de rols que poden tenir repercussions sobre la desigualtat de gènere”, ha afirmat.
Més enllà de les mesures concretes, tant l’ODEE com CCOO exigeixen la publicació de les dades dels ERTO segregades per gènere. “Primer has de tenir un mapa i una anàlisi de les dades, i aleshores pots fer polítiques d’ajuda per als més necessitats que, en aquest cas, efectivament, són les dones”, ha denunciat Mercadé.
La Sara, l’Anna o la Mònica són només algunes de les cares de la crisi del coronavirus. “O hi ha una resposta àgil i estructural, o continuarem amb un volum molt important de persones amb un alt grau de vulnerabilitat i pobresa”, ha resumit Vilardell.
