L’esperança que molts catalans havíem tingut en Europa i le seves institucions es va esvaïnt a cada peronunciament que arriba del club d’estats que és la UE. Així, Brussel·les veu “amb satisfacció” que l’afer català “almenys” ara s’estigui intentant “canalitzar” a Espanya. “Hi ha menys queixes, també perquè veiem amb satisfacció que sembla estar en el procés, almenys, de canalitzar-se”, asseguren fonts comunitàries un mes després dels indults del govern de Pedro Sánchez als líders independentistes condemnats per l’1-O. La UE defensa que el conflicte català “no és un problema d’estat de dret” i que, per això, no apareix en l’informe anual al respecte que ha publicat aquest dimarts la Comissió Europea sobre Espanya. A més, des de l’executiu europeu remarquen que enguany han rebut “proporcionalment” menys queixes de la societat civil sobre el cas català.
Durant la preparació de l’informe, la CE recull les opinions d’organitzacions i institucions sobre la situació d’estat de dret a cada estat de la Unió Europea. El 2020 Brussel·les va ignorar les denúncies del Govern i de set entitats civils sobre vulneracions de drets relacionades amb el conflicte català i els presos. Aquest 2021 l’executiu europeu ha rebut més “contribucions” de la societat civil sobre la situació a Espanya, però “proporcionalment menys” sobre l’afer català.
Des de Brussel·les admeten que estan al cas de la resolució parlamentària del Consell d’Europa que censura les penes “desproporcionades” del Tribunal Suprem als líders independentistes condemnats per l’1-O, però fonts comunitàries justifiquen que no es mencioni en l’informe sobre estat de dret perquè no es comenten “casos individuals”. “Es tracten tendències generals, no casos particulars”, subratllen.
