El president del Tribunal Europeu de Drets Humans, Robert Spano, ha reconegut aquest dimarts que són conscients de la “importància” del cas català i ha assegurat que el tribunal tindrà en compte la nova política de “priorització”. Tot i que el president del TEDH no decideix si els casos es tramiten per la via urgent, Spano ha assegurat que els magistrats encarregats d’examinar els recursos consideraran la seva nova estratègia sobre “casos d’impacte” que permet tractar com a urgents recursos que no impliquen risc de mort o maltractament. “Estem al corrent del context”, ha dit Spano en la seva roda de premsa anual al ser preguntat per l’impacte polític que poden tenir recursos dels presos.
Ara mateix hi ha una dotzena de casos relacionats amb el “procés” a la taula d’Estrasburg, la majoria d’ells amb la detenció i empresonament dels líders independentistes. Segons Spano, el tribunal encara està “examinant” com gestionar els recursos dels independentistes ara indultats.
Sense avançar si els casos es tractaran per la via ràpida, Spano ha dit que tindran en compte els nous criteris de “priorització”. Abans el TEDH només tractava com a urgent aquells casos on l’afectat patia risc de mort o maltractament. En canvi, des del març del 2021 el TEDH pot accelerar alguns casos si considera que poden “canviar o aclarir” la legislació domèstica o internacional, si afecten “qüestions socials o morals” o si tracten sobre “qüestions de drets humans emergents o importants”. Si no es compleixen aquests criteris, el tribunal també pot catalogar com a “casos d’impacte” aquells que han tingut una “cobertura mediàtica domèstica destacada i/o si són sensibles políticament”.
Els recursos catalans a Estrasburg
El TEDH té sobre la taula quatre recursos contra la sentència de l’1-O. Són els del president d’Òmnium Jordi Cuixart, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, i els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull. D’altra banda, hi ha tres recursos relacionats amb la presó preventiva de Rull, Sànchez i del líder d’ERC Oriol Junqueras.També hi ha tres casos a Estrasburg sobre la suspensió del Tribunal Constitucional de la resolució del Parlament sobre l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia. Els recursos denuncien l’anul·lació de l’acord de la Mesa del Parlament d’admetre a tràmit aquestes mocions.El setembre del 2021 Estrasburg va desestimar els dos primers recursos per les càrregues policials de l’1-O perquè no va veure indicis de vulneracions de drets humans.
Procés a Estrasburg
El procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre’s. La duració del procediment depèn del tipus de cas i la seva complexitat. Per exemple el recurs de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O es va desestimar en dos anys des de la seva presentació. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal està intentant desencallar l’acumulació de casos que arrossegava fa uns anys.
El primer pas del procediment és que el TEDH admeti a tràmit el recurs. A diferència d’altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan ho fa. Encara que els expresos hagin rebut el número de registre dels recursos, això no vol dir que s’hagin admès a tràmit.
Un cop passat el filtre inicial els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. També hauran de decidir si tracta de forma conjunta o no els recursos relacionats amb l’1-O, ja que els expresos han presentat les seves queixes de forma individual. Fonts del tribunal remarquen que encara no s’ha pres cap decisió al respecte.
