La llibertat de premsa a Espanya se situa per sota la mitjana europea. Aquesta és una de les dades que exposa l’informe anual publicat pel Consell d’Europa, que també situa l’Estat espanyol com un dels països més exposats a la “manca de pluralisme”, amb un grau de risc de 55 punts sobre 100.
La mitjana europea és de 51 punts, sent Alemanya el que presenta la millor situació, amb 21 punts. A l’altre extrem apareixen països com Turquia i Albània, amb 82 i 70 punts, respectivament. Espanya obté una puntuació similar a Xipre o Malta, estats que han estat acusats d’utilitzar programes de vigilància. De fet, el Consell d’Europa destaca l’espionatge que van patir periodistes i activistes catalans arran del cas Pegasus.
L’informe fa un repàs de les acusacions que ha rebut Espanya per fer ús aquest ‘software’, un comportament que contradiu “el compromís dels governs europeus de suprimir l’ús d’espionatge il·legal”. Així mateix, recorda que l’abril de 2022 es va desvelar que quatre periodistes catalans van ser espiats. Es tracta de Meritxell Bonet -esposa de Jordi Cuixart-, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri; l’esposa de Carles Puigdemont, Marcela Topor, i l’exdiputat del Parlament de Catalunya, Albano-Dante Fachín.
També es menciona el cas del periodista Ignacio Cembrero, identificat com a potencial víctima per part del govern del Marroc. El Consell d’Europa, a més, indica que els experts apunten que el nombre de víctimes és “molt més alt” i que, malgrat l’escàndol, “les eines per limitar l’ús de programes d’espionatge encara és limitat”.
