Un centenar de policies nacionals i guàrdies civils, amb un centenar de persones més de suport, han protestat aquest divendres a la Ciutat de la Justícia de Barcelona contra la llei d’amnistia pactada entre el PSOE i els partits independentistes catalans. Convocats pel Sindicat Unificat de la Policia (SUP) i l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC), els concentrats han criticat el processament dels agents que van actuar l’1-O del 2017 i l’octubre del 2019, i que, en canvi es pugui amnistiar els manifestants detinguts. A la concentració hi han assistit dirigents del PP, Vox i Cs, que han criticat el pacte entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont.
La concentració s’ha fet aquest divendres coincidint amb la citació al jutjat d’instrucció número 30 de sis policies nacionals investigats per vexacions a una detinguda l’octubre del 2019 en els aldarulls de la plaça Urquinaona després de la sentència del Tribunal Suprem. Cap d’ells ha declarat, però l’1 de desembre estan citats alguns d’ells altre cop a banda de set policies més.
Dels 13 investigats, sis havien de declarar aquest divendres, però dos no han estat citats correctament i un ha estat citat per error, perquè el dia dels fets no treballava a Barcelona. Els altres tres s’han negat a declarar, i dos d’ells han dit que han rebut l’expedient judicial fa poc temps i de forma parcial i no se l’han pogut estudiar juntament amb els seus advocats. Alguns d’ells seran citats l’1 de desembre juntament amb els seus companys. La majoria d’agents investigats són membres de la unitat d’antiavalots UIP.
L’acusació particular assegura que la noia va estar detinguda 13 hores sense comunicar-se ni als seus familiars ni al Col·legi de l’Advocacia, entre les 6 de la tarda del 18 d’octubre i les 7 del matí del dia següent, mentre que el màxim legal són 8 hores. Això va angoixar molt la seva família, que va estar trucant a diversos hospitals per si li havia passat alguna cosa sense obtenir resposta.
A més, durant l’estada al vestíbul de la comissaria de la Via Laietana a ella i a una altra detinguda els van fer apujar els pantalons i cordar les sabates als detinguts homes, que van ser agredits, segons la seva versió. Igualment, la noia assegura que un dels agents, en concret un calb, li va acostar un cúter al coll i li va insinuar que ella podria ser la primera morta d’un dels dos bàndols. Posteriorment, en el trasllat a la comissaria de la Verneda, la noia assegura que la furgoneta va donar moltes voltes per dins de l’aparcament i a les fosques, per marejar-la. L’acusació no ha pogut obtenir ni imatges de vídeo ni gravacions de les emissores policials.
Després de la detenció la noia va passar a disposició judicial i va ingressar a presó, on s’hi va estar deu dies. Ara està pendent de l’escrit d’acusació de la fiscalia i que se senyali judici contra ella per desordres públics.
Per tot això, la defensa de la noia acusa els policies de delictes contra la integritat moral, amenaces i contra els drets fonamentals. L’1 de desembre estan citats a declarar sis policies nacionals més. L’acusació particular lamenta el retard en la instrucció de la causa, ja que des del primer moment estaven identificats els policies sospitosos i han hagut de passar quatre anys perquè siguin citats a declarar. Entremig, la fiscalia tampoc ha fet cap diligència i l’advocada de la Paula va haver de presentar una queixa a la jutgessa degana perquè la magistrada instructora avancés en la tramitació de la causa.
Els sindicats volen l’arxivament de les causes, no l’amnistia
El secretari d’organització del SUP, José Antonio Rodríguez Neira, ha dit que els policies citats aquest divendres estan processats de forma “injusta” perquè “van defensar l’Estat de dret”. Segons ell, els policies investigats per l’1-O van actuar sota mandat judicial i els del 2019 citats aquest divendres han estat denunciats per “terroristes urbans”. De fet, ha demanat que els seus companys no siguin amnistiats, perquè “no van fer res dolent”, sinó que s’arxivin les causes judicials obertes contra ells.
Juan Fernández, secretari general de l’AUGC, ha criticat els acords entre el PSOE i els independentistes perquè es fan “d’esquena als policies nacionals i guàrdies civils”. “Es negocia la titularitat d’edificis de l’Estat, condicions per als mossos deixant fora policies i guàrdies civils, i mentre no dialoga amb nosaltres, acorda amb els que sí que van vulnerar les lleis i van posar en perill la integritat territorial”, ha lamentat. Per això, ha demanat la “solidaritat” de la ciutadania, que creu que li dona suport, tot assegurant que les forces de seguretat sempre treballen amb legalitat, i ha afegit que l’Estat de dret és fort.
Tots dos han demanat que les manifestacions d’aquests dies contra l’amnistia siguin pacífiques, han condemnat la violència i Rodríguez Neira ha apuntat que els aldarulls poden estar provocats per esvalotadors infiltrats.
Vox, Cs i PP, contra l’amnistia dels manifestants
A la concentració davant la Ciutat de la Justícia s’hi han atansat dirigents de Vox, Ciutadans i el PPC, que han volgut donar suport als policies encausats i alhora criticar la llei d’amnistia que el PSOE ha pactat amb els partits independentistes.
Des de Vox, el diputat al Parlament Sergio Macián l’ha definit com a “pacte de la traïció i de la impunitat”. “Haurem de veure com s’amnistien els qui llençaven llambordes la tardor del 2019 mentre s’encausa aquells que defensaven la llei, com ho van fer els policies nacionals i guàrdies civils”, ha criticat, mentre ha lloat la feina dels agents “que van ser la salvaguarda de la democràcia i l’Estat de dret”.
El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha definit com a “especialment sagnant” que l’endemà del pacte per l’amnistia hi hagi citats policies nacionals per la seva actuació a les protestes post sentència de l’1-O. Carrizosa ha dit el 2017 i el 2019 els agents van actuar “proporcionadament”: “És mentida que se sobrepassessin”. Ha assegurat que van fer un “ús legítim de la força” contra manifestants “que ara seran amnistiats i que oprimien la resta de catalans amb lleis dictades per Puigdemont”. Carrizosa ha volgut agrair la tasca de la policia lliurant dos rams de flors als líders sindicals.
Per la seva part, el president del PPC, Alejandro Fernández, ha dit que la investigació contra els policies és un “mal malson”. “S’acaba indultant els que cremen mobiliari urbà i en canvi es processa els servidors públics que compleixen ordres i obligacions”, ha asseverat el líder popular, tot subratllant que els agents “estan sent injustament encausats”. Fernández també ha criticat que el pacte del PSOE prevegi reforçar els Mossos d’Esquadra i ha carregat contra els projectes de tancament de la comissaria de la policia nacional a la Via Laietana.
