L’Estat espanyol ha estat incapaç de complir la seva promesa d’aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin considerats idiomes oficials de la UE durant la seva presidència del Consell de la Unió Europea. Espanya va formular oficialment la proposta el passat mes de setembre per donar compliment a l’acord del PSOE amb Junts per a la constitució de la Mesa del Congrés; tanmateix, no ha pogut convèncer la resta d’estats membres perquè votin a favor de la proposta.
Ara, Espanya es desfà en excuses i tracta de buscar solucions, com ara imitar el Govern català i iniciar converses amb Bèlgica, l’estat que ostentarà la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea per mantenir a l’agenda la proposta per l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Així ho ha detallat aquest dimarts el secretari d’Estat per la UE, Pascual Navarro, en una atenció als mitjans prèvia al Consell d’Afers Generals que se celebra a Brussel·les, però que no decidirà sobre l’oficialitat de les tres llengües.
“Per descomptat [que hem parlat]”, ha afirmat Navarro en ser preguntat si Espanya havia traslladat la qüestió a Bèlgica. En aquest sentit, el dirigent espanyol ha remarcat que els treballs per modificar el règim lingüístic de la UE “continuaran” i ha reivindicat el “compromís” dels estats membres perquè la proposta tiri endavant.
Navarro també ha destacat els avenços que s’han aconseguit durant l’últim mes, com per exemple l’informe preliminar de costos elaborat per la Comissió Europea, que xifra en 132 milions d’euros el cost d’incloure el català, el gallec i el basc al règim d’idiomes oficials de la UE, i que el govern espanyol va comprometre’s a pagar. No obstant això, també ha apuntat que l’oficialitat de les tres llengües no s’ha portat a votació perquè els treballs “no han avançat prou”.
