Espanya i Polònia acorden fer “un pas més” en l’oficialitat del català en la pròxima presidència del Consell de la UE, que a partir de l’1 de gener de 2025 ostentarà Varsòvia. Fonts oficials d’Exteriors han assenyalat que el ministre espanyol, José Manuel Albares, ha tractat la qüestió aquest dilluns amb el seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, i han acordat reunir els seus respectius secretaris d’estat de la Unió Europea en una trobada que se celebrarà “pròximament”. Per altra banda, Albares confia que l’informe sobre costos que està elaborant la Comissió Europea -i que de forma preliminar va xifrar en 132 milions d’euros l’oficialitat del català, el basc i el gallec- arribi “al més aviat possible”.
En una atenció als mitjans prèvia a la reunió dels ministres d’Afers Exteriors que se celebra a Brussel·les, el dirigent socialista ha assegurat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE també “avança” a nivell tècnic. I si bé no s’ha atrevit a posar data a la publicació de l’informe de la Comissió Europea, espera que aquest arribi aviat i ofereixi més detalls en comparació a les estimacions preliminars que s’havien donat a conèixer el desembre de l’any 2023.
Al mateix temps, Albares ha posat en valor el memoràndum que l’Estat va presentar el novembre del 2023 per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català per demanar l’oficialitat i ha defensat que la qüestió no s’ha de veure com “un afer polític”. “Milions d’espanyols s’expressen en llengües cooficials […] i jo sempre explico que totes les forces polítiques espanyoles s’han de trobar en aquest punt”, ha assenyalat.
Paràlisi al Consell de la UE
Malgrat l’anunci d’Albares, l’oficialitat del català a la Unió Europea es manté paralitzat. Per poder avançar en aquest camp, diversos estats membres que havien exigit com a condició un informe dels serveis jurídics del Consell de la UE per aclarir dubtes tècnics, econòmics i jurídics sobre la petició de reformar el règim lingüístic de la Unió Europea.
En aquest cas, no es té constància que l’Estat hagi sol·licitat aquest document i que països com Suècia, Finlàndia o Lituània –alguns dels que s’ha mostrat més escèptics sobre l’oficialitat de les tres llengües- veurien amb bons ulls.
A tot això, Albares va demanar formalment a Polònia la setmana passada que se segueixi impulsant la petició per reformar el règim lingüístic de la Unió Europea i s’incorporin el català, el basc i el gallec com a llengües oficials. De fet, el govern polonès va afirmar la setmana passada que tornaria a portar l’oficialitat de les tres llengües al Consell “hi ha voluntat” entre els estats membres.
Antecedents
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, la qüestió del català no s’ha posat sobre la taula. De fet, en l’últim Consell d’Afers Generals de la presidència hongaresa que se celebrarà aquest dimarts 17 de desembre, tampoc es preveu que l’oficialitat del català estigui dins l’agenda dels 27.
Ús del català a l’Eurocambra
En paral·lel a les negociacions entre estats, Albares va reactivar la batalla pel català a l’Eurocambra enviant el setembre passat una nova carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola en què sol·licitava que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de la cambra, alhora que li demanava poder “abordar personalment” amb ella la petició.
Precisament aquest mes de desembre, Albares es va reunir a Brussel·les amb Metsola per abordar el tema i rebre actualitzacions sobre els avenços del grup de treball de la cambra de Llengües dels Ciutadans -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- sobre la viabilitat de l’ús del català, el basc i el gallec.
Els processos al Parlament Europeu i al Consell van per separat i cadascú té els seus ritmes. A priori, l’ús del català a l’Eurocambra és més factible, ja que per tirar-la endavant cal una majoria a la mesa de l’Eurocambra -l’anomenat ‘Bureau’- on un dels membres és l’eurodiputat del PSC Javi López. La clau per aconseguir la majoria és el grup liberal, on des que no hi ha Cs les opcions són més viables.
