Els escocesos votaran el 6 de maig en unes eleccions en què la primera ministra, Nicola Sturgeon, busca aconseguir una majoria absoluta que li permeti portar a Londres el “mandat” per a un segon referèndum d’independència. En uns comicis marcats per la covid-19, l’aparició del partit de l’exprimer ministre Alex Salmond i la disputa amb el govern britànic per un nou referèndum sobre la independència, l’expert del Centre on Constitutional Change Daniel Cetrà assegura en una entrevista a l’ACN que “el gran dubte és si el Partit Nacional Escocès (SNP) tindrà majoria per ell sol o si necessitarà suports”.
Amb la majoria, Sturgeon es juga poder pressionar Londres amb el “mandat” per a un nou referèndum, diu el professor de Política a la Universitat d’Essex Robert Johns, que alerta que no tenir majoria farà encara més difícil que Londres accepti una nova votació.
Igual que Cetrà i Johns, el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Glasgow Robert Liñera diu que són unes eleccions “força ordinàries” on bàsicament el que està en joc és si l’SNP podrà revalidar govern amb una majoria absoluta i quin serà el primer partit de l’oposició. “No hi ha cap escàndol que afecti la gestió de l’SNP”, afirma Liñera.
En cas que Sturgeon no tingui majoria absoluta, Johns creu que el govern de Boris Johnson, que rebutja una nova votació sobre la independència, té més fàcil argumentar que no existeix un “mandat” per a una votació.
Tanmateix, el professor de Política a la Universitat d’Essex defensa que més que ser un argument “plausible” serviria per justificar la negativa de Johnson al referèndum. “No tindria massa sentit si és evident que hi ha una majoria de diputats al parlament escocès que volen la independència”, assenyala.
A la incògnita sobre si l’SNP aconseguirà la majoria absoluta o no se suma l’aparició en el l’escenari electoral del partit Alba, liderat per l’exprimer ministre Alex Salmond. Segons Liñera, el nou partit independentista ha estat un moviment de Salmond per “revifar la seva figura política” i “condicionar el debat intern” a l’independentisme, pressionat per una estratègia “més agosarada”.
“Si tot va com diuen les enquestes i Salmond no entra el parlament, l’SNP serà l’únic actor en la negociació amb el govern britànic”, diu Liñera, això sí, en cas que Sturgeon assoleixi la majoria absoluta. Amb aquest escenari, la líder de l’SNP tindria les “mans lliures” per triar quina estratègia aplica per convocar un referèndum. De totes maneres, Liñera inclús veu “marge de maniobra” si Sturgeon es veu forçada a pactar amb els ecologistes.
En cas que el partit de Salmond aconsegueixi representació a la cambra, Cetrà creu que tindrà un rol de “pressionar” Sturgeon perquè abandoni el “pragmatisme”, demani immediatament el referèndum o l’impulsi directament des del parlament escocès. Aquest últim és un escenari que contempla l’SNP i que deixaria en mans dels tribunals dir si el parlament de Holyrood pot tirar endavant un referèndum sense el consentiment de Westminster. En tot cas, el programa del partit d’Sturgeon aposta per una votació “legal, constitucional i capaç de trobar reconeixement internacional i suport”.
“La introducció del partit de Salmond no transforma el resultat electoral, però canvia la política interna del moviment independentista”, diu Johns tot destacant que és el primer cop que l’SNP competeix amb un partit amb una posició “més radical” sobre la independència.
Cetrà coincideix que l’entrada en l’escenari electoral de Salmond “no perjudicarà el global del vot independentista”, però apunta a “l’excepcionalitat” de la batalla entre els dos grans líders del nacionalisme escocès.
“Aquestes eleccions tenen la dimensió excepcional de veure Salmond, la gran figura del nacionalisme escocès dels últims 30 o 40 anys juntament amb Sturgeon competint amb l’SNP i proposant un independentisme exprés al qual ell mateix es va oposar quan era el líder del partit”, afegeix Cetrà.
A més, l’expert del Centre on Constitutional Change apunta que per a l’independentisme tant la manca de majoria de l’SNP com la divisió del moviment podria “perjudicar” a l’hora de demanar un nou referèndum. “Podria dificultar la lectura que hi ha un mandat per a un segon referèndum segons la mentalitat dominant a Westminster”, assenyala.
Malgrat la competició entre el “pragmatisme” d’Sturgeon i “l’independentisme exprés” que proposa Salmond, Cetrà no preveu una disputa “immediata” entre els dos líders perquè “hi ha unitat en l’essencial que és tenir un referèndum”. Amb tot, creu que això sí pot ser utilitzat per l’oposició unionista per “suggerir que les coses no estan tan clares” pel que fa a la independència.
En una campanya “de perfil baix” per la covid-19 i també marcada per la suspensió durant dos dies per la mort del duc d’Edimburg, l’expert del Centre on Constitutional Change apunta que Sturgeon pot sortir beneficiada de la gestió de la pandèmia perquè “ha transmès un grau de professionalitat més alt que Johnson”. A més, la gestió sanitària és competència del govern escocès amb la qual cosa “el govern britànic havia desaparegut del mapa en l’últim any a Escòcia”, afegeix.
“La gent pensava que Escòcia ho estava gestionant millor”, coincideix Johns, que també apunta que els independentistes escocesos tendeixen a pensar que el govern escocès “ho fa millor” que el britànic i els unionistes al contrari.
Pel que fa als temes de la campanya, Liñera no veu “un tema clar”, si bé assenyala el referèndum, la recuperació de la pandèmia o l’actualitat en la política britànica com a qüestions recurrents. “El referèndum està latent, però es parlarà fins que no es resolguin les eleccions”, opina.
Sobre el possible efecte del Brexit en la votació, en canvi, Johns creu que serà “menor”. Pel professor de Política a la Universitat d’Essex, el fet que guanyés l’opció que el Regne Unit sortís de la Unió Europea malgrat que el 62% dels escocesos votés a favor de mantenir-s’hi no tindrà un paper decisiu en el resultat d’aquests comicis.
Més enllà de si l’SNP obtindrà majoria o no, l’altra incògnita de les eleccions del 6 de maig és quin partit serà el segon amb més representació al parlament escocès.
Tant conservadors com laboristes arriben a les eleccions “amb lideratges nous”, però “no particularment populars”, diu Liñera. El tory Douglas Ross i el laborista Anas Sarwar batallen per ser cap de l’oposició, però Liñera ho veu com “una qüestió menor” en una escena política clarament dominada per l’SNP.
Els tories, explica Cetrà, estan tenint un “missatge ambivalent” perquè demanen el vot perquè no hi hagi referèndum però alhora defensen que no hi haurà votació perquè governen a Londres i no ho permetran. Per la seva banda, els laboristes aspiren a escalar al segon lloc amb un discurs de “serenor” que prioritza la gestió de la crisi econòmica i sanitària, explica.
Escòcia té un sistema electoral mixt en què els ciutadans tenen dos vots: un per decidir el representant únic de la circumscripció i un altre per al partit polític. Així s’intenta compensar l’elecció d’un sol representant polític per cada circumscripció.
El parlament escocès, conegut com a Holyrood, té 129 escons: 73 en joc a les circumscripcions i 56 als partits. Per assolir la majoria cal obtenir-ne 65. A l’hora de repartir els escons en la votació pels partits es té en compte els diputats que s’han guanyat a les circumscripcions amb l’objectiu de donar un resultat més proporcional.
Segons les enquestes de YouGov, l’SNP d’Sturgeon obtindria un 49% del vot a les circumscripcions i un 39% a les llistes de partit. És a dir, podria assolir 67 diputats que li garantirien la majoria i millorar resultats respecte al 2016 (63 diputats).
L’intent de Salmond per donar una alternativa a l’independentisme escocès quedaria en un fracàs segons les enquestes, que li donen entorn d’un 3% del vot de partit. Un resultat insuficient per entrar a Holyrood.
Els tories i laboristes es mantenen frec a frec en la disputa per ser els líders de l’oposició. Els conservadors van lleugerament per davant amb un suport del 21% en els dos vots que els hi donarien 25 escons. En canvi, els laboristes tenen menys força en les llistes de partit i es quedarien amb 21 escons, segons les enquestes.
De totes maneres, els sondejos pronostiquen pèrdues per a les dues grans famílies polítiques britàniques, especialment per als tories que fins ara tenien 31 diputats a Holyrood. Els laboristes en tenen 24.
El partit ecologista escocès podria obtenir fins a 11 diputats, quatre més que en la darrera legislatura. Consolidarien així l’ascens dels darrers anys. Els liberals es mantindrien com a última força amb cinc escons.
