El sindicat Fepol dels Mossos d’Esquadra ha criticat aquest dilluns que més del 80% dels 18.000 expedients que es van tancar per infraccions de l’anomenada ‘llei mordassa’ caduquen o prescriuen, des que el Departament d’Interior va assumir directament la seva tramitació. Amb l’anterior sistema de gestió, que feia cada regió policial, caducaven o prescrivien un 21% dels expedients tancats. Els sindicats lamenten que milers de sancions per consum de drogues al carrer o exhibició d’armes queden sense càstig a causa d’aquests retard i s’han deixat de cobrar 5,4 milions d’euros en vuit mesos. A més, s’han dedicat moltes hores extres de policies per aquests motius.
El canvi de sistema el va anunciar el 2022 el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena per suposadament unificar criteris i ser més garantista i neutral, i es va canviar a finals de setembre del 2023. El sindicat ha demanat, a través d’una petició de transparència, les dades de sancions tramitades abans i després d’aquest canvi per cada territori.
Des de l’aprovació de la llei de seguretat ciutadana el 2015 a finals de maig d’aquest 2024, a Catalunya s’han aixecat més de 585.000 actes per infraccions administratives d’aquesta llei. Sense tenir en compte el 2020 amb la pandèmia, els anys amb més sancions van ser el 2022 i el 2023, amb més de 80.000 expedients incoats cada any. El 94% de sancions van ser per desobediència o resistència a l’autoritat, possessió d’armes, possessió de drogues, exhibició d’objectes perillosos, faltes de respecte a l’autoritat o danys a béns mobles i immobles a la via pública. El 53% de les sancions van ser interposades per policies locals, el 40% pels Mossos i un 1,4% per altres cossos policials.
De gener a setembre del 2023, els serveis administratius de cada regió policial van tramitar més de 27.000 expedients, uns 3.000 cada mes. Les regions més actives van ser les metropolitanes i la de Girona. D’octubre del 2023 al maig del 2024 els serveis administratius dels serveis territorials d’Interior han gestionat poc menys de 12.000 expedients, uns 1.500 cada mes.
Els expedients es poden tancar per pagament de la multa o 21 motius més. En els primers nou mesos del 2023, comptant que agost és inhàbil, es van tancar uns 20.700 expedients, 4.700 de les quals per prescripció o caducitat, el 22,6% del total. En els vuit mesos posteriors al canvi de sistema es van tancar gairebé 23.000 expedients, el 81,8% dels quals, uns 18.800, van ser per caducitat o prescripció, amb percentatges que van del 29 o 31% de l’Ebre i Girona, al 86% de l’àrea metropolitana.
Segons els càlculs dels sindicats, això suposa haver deixat de cobrar uns 5,6 milions d’euros, a una mitjana de 300 euros per sanció, mentre que en l’anterior període es van deixar de cobrar 1,4 milions.
Però per a Fepol, el més greu és que unes 45.000 sancions per drogues o armes s’han deixat de cobrar. Per això, el sindicat també ha interpel·lat als grans ajuntaments de l’àrea metropolitana sobre aquesta situació, recordant també l’increment de drogues i armes al carrer en els últims anys.
En aquest sentit, han lamentat que la feina policial, sovint amb hores extres, no tingui resultats posteriorment, i s’han preguntat quin missatge s’envia a la ciutadania si les sancions no es cobren. Fepol calcula que les intervencions policials que han acabat sense sanció per aquest motiu han costat més d’un milió d’euros a la Generalitat.
Sobre els motius pels quals s’ha produït aquest augment dels expedients caducats o prescrits, Garcia no ha volgut assegurar-lo, però intueix que pot tenir motivacions polítiques per reduir les sancions en casos de mobilitzacions independentistes. Per tot això, Fepol demana que la tramitació de les sancions torni al sistema interior.
