Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

Erra encarrega un informe jurídic sobre com s’ha aplicat el protocol d’assetjament i si s’ha de suspendre

La presidenta del Parlament creu que té mancances i que s'hauria de deixar d'aplicar mentre es revisa

|

- Publicitat -

La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha encarregat un informe jurídic sobre com s’ha aplicat el protocol d’assetjament de la cambra i si s’ha de suspendre mentre se sotmet a una eventual revisió. Fonts de la Presidència han explicat que així ho va decidir Erra dimarts passat amb l’aval de la Mesa. L’Oficina d’Igualtat del Parlament ha arxivat una denúncia de la diputada de Junts Cristina Casol per “assetjament per raó de gènere” per manca de proves. Erra creu que s’han detectat mancances en el protocol, principalment en l’àmbit de la confidencialitat. Considera que tots els implicats d’un cas han de tenir garanties. Dimarts passat, en la reunió de la Mesa, Erra va plantejar sense èxit suspendre el protocol mentre se sotmet a revisió.

Publicitat

El Parlament té un protocol d’assetjament des del desembre del 2021 i s’ha aplicat per primera vegada arran de la denúncia de la diputada de Junts Cristina Casol. En el marc de la reunió de la Mesa de dimarts passat, Erra va proposar suspendre’l mentre es fa una revisió sobre com s’ha aplicat. Però ERC i la CUP van rebutjar frontalment la possibilitat de deixar el protocol en suspens. Mentre que el PSC prefereix no comentar aquesta qüestió.

ERC va defensar que el protocol del Parlament no s’hauria d’aturar ni deixar en suspens. Tot i així, no va tancar la porta a fer modificacions si hi ha aspectes que es poden millorar. Però, per als republicans, en cap cas això ha d’implicar que es deixi sense efecte un protocol que ja està en marxa perquè això suposaria, segons diuen, debilitar una eina pròpia del Parlament per un cas concret d’un grup parlamentari.

Per la seva banda, des de la CUP, el secretari tercer Carles Riera s’hi va oposar rotundament en considerar que suposaria una situació d’indefensió per a possibles víctimes i una inacció del Parlament. Els anticapitalistes defensen que cal reforçar el protocol i la seva capacitat de prevenció, i en cap cas deixar-lo en suspens.

Els casos Madaula i Casol

En els últims mesos les diputades de Junts Aurora Madaula i Cristina Casol, que es consideren afins a Laura Borràs, han denunciat “assetjament” i “violències silencioses” en contra de membres del seu grup parlamentari. Madaula, que també és secretària segona de la Mesa, està de baixa mèdica després que Erra la convidés a deixar el càrrec a la Mesa. La presidenta del Parlament li va perdre la confiança després que Madaula denunciés, en el marc del ple de les dones, “violències silencioses” masclistes per part de companys del grup.

I, per la seva banda, la diputada Casol va posar al novembre una denúncia a l’Oficina d’Igualtat de la cambra per “assetjament per raó de gènere”. Dos mesos després, aquest òrgan del Parlament va arxivar la causa per manca de proves.

En tots dos casos, la majoria de diputats del grup parlamentari de Junts han fet una carta demanant la dimissió tant de Madaula com de Casol. Tal com va avançar l’ACN, Casol mantindrà l’acta com a diputada no adscrita si Junts decideix expulsar-la del grup. I des de la direcció del partit, el vicepresident i portaveu, Josep Rius, nega que hi hagi “masclisme” a les files de Junts. “Hi ha debat polític”, ha assegurat.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut