Els últims mesos ha aparegut una nova figura política que vol destarotar el paradigma francès: Eric Zemmour. El periodista polític d’ultradreta sempre ha estat reconegut pels seus comentaris polèmics, que actualment estan suposant un terratrèmol en el context de la precampanya presidencial de França. Els seus comentaris radicals fins i tot l’han fet situar per sobre de l’extrema dreta de Marine Le Pen en intenció de vot. Per ara, Zemmour està recaptant fons privats i buscant firmes de diferents alcaldes per poder presentar-se a les eleccions.
Però una de les dades que més sorprèn sobre Zemmour és la seva defensa del moviment independentista català. Tal com recorda la revista francesa Equinox, el 2017 i en ple punt àlgid de l’independentisme català després del referèndum de l’1-O, Zemmour va defensar que “Catalunya no és populisme, és una vella nació europea”, i va evidenciar la repressió que el poble català rep des de Madrid. Curiós, doncs, que un personatge que és xenòfob i racista confés, equivalent al “Vox francès”, defensi els drets de l’independentisme català, i no tan sols això: També s’està obrint pas amb força per treure uns bons resultats a les pròximes eleccions franceses del 2022.
