Pas endavant d’ERC per tractar d’esclarir d’una vegada per totes l’espionatge que l’Estat espanyol va fer a l’independentisme amb Pegasus, en el cas conegut com a ‘Catalangate’. El matí d’aquest dijous, 23 de novembre, el grup parlamentari d’ERC ha registrat al Congrés dels Diputats la sol·licitud per crear una comissió d’investigació sobre el ‘Catalangate’ i l’ús del programa israelià Pegasus per espiar a polítics, periodistes, advocats i activistes catalans i bascos.
Segons ha avançat Rac-1, els republicans volen dirimir la “implicació” de l’Estat en aquesta qüestió que afecta noms com els dels presidents Artur Mas, Carles Puigdemont o Pere Aragonès; a la vegada, la comissió, que s’ha sol·licitat a la cambra amb el suport d’EH Bildu i el BNG, també busca conèixer els contractes de l’aplicació espia Pegasus. Amb tot, des d’ERC es vol investigar el ‘Catalangate’ en “tota la seva extensió” i facilitar, també, mesures de “reparació” als afectats per l’espionatge i la intromissió a la privacitat que va suposar l’ús d’aquest programa. Finalment, es vol proposar les mesures de control, investigació i prevenció per blindar la democràcia dels abusos de la força de l’Estat, i evitar el seu ús en contra dels “drets civils i polítics”.
En cas de tirar endavant, la comissió hauria de culminar els seus treballs en un termini de sis mesos des de la seva constitució, temps que es podria ampliar, i emetre posteriorment unes conclusions abans de la fi del primer període de sessions parlamentàries del 2024. Posteriorment, s’elevaria al ple del Congrés l’escrit de conclusions pel seu debat i aprovació.
El ‘Catalangate’, malgrat tractar-se d’un escàndol que certifica l’existència d’una crisi democràtica a l’Estat espanyol, mai s’ha esclarit, tot i la insistència dels partits independentistes catalans per a fer-ho. El Govern espanyol, ja liderat pel PSOE, mai ha mogut un dit per investigar a fons l’espionatge que van patir desenes de polítics i membres de la societat civil relacionats amb el moviment independentista català. Ni tan sols l’estirada d’orelles de l’Eurocambra a Espanya del passat mes de juny va servir perquè el govern comencés a investigar els fets amb la diligència i la urgència que els corresponen.
Concretament, els 411 eurodiputats que van votar a favor de sol·licitar a Espanya una investigació “completa, justa i efectiva” dels casos d’espionatge, demanaven aclarir l’espionatge als 65 independentistes espiats, inclosos els 47 no reconeguts pel CNI. El text també instava l’Estat a cooperar amb els tribunals per donar una “reparació legal” a les víctimes i garantir que hi hagi investigacions judicials “imparcials”, que es facin “sense retard” i amb recursos “suficients”.
Tal com recorda ERC, entre els espiats amb el programa Pegasus de l’empresa israeliana NSO hi ha líders polítics, activistes socials, advocats i periodistes, així com familiars i afins de tots aquests. Entre els noms propis dels afectats hi ha els presidents de la Generalitat Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas, o els expresidents del Parlament Roger Torrent i Laura Borràs. També advocats com Andreu Van den Eynde o Gonzalo Boye i diputats com Antoni Comín, Diana Riba, Míriam Nogueras, Jon Iñarritu, Albert Botran, Ferran Bel.
